dissabte, 1 juny, 2002 - 02:00
En qualsevol municipi, antic o modern, industrial o agrari, hi ha un conjunt d'elements que, ja sigui per raons històriques, arquitectòniques o artístiques, o bé perquè suposen una singularitat pròpia d'aquell indret, mereixen ser protegits i passar a formar part del patrimoni comú, encara que la seva propietat pugui ser privada.
El Prat és, en molts aspectes, un municipi força nou, a causa, en bona part, de la seva ubicació en un delta. El nucli urbà, per exemple, no és anterior al segle XIX. Malgrat això, el Prat alberga elements d'interès, probablement més dels que molts pratencs suposen. Perquè a banda dels edificis que podem considerar "emblemàtics" (Casa de la Vila, Torre Muntadas, Torre Balcells...) també n'hi ha que, tot i ser més modestos, són el reflex d'una època, un testimoni de la història del Prat. La protecció d'aquests elements, els uns per una raó, els altres per una altra, dignifica la ciutat.
Ampli inventari
La figura legal per a la seva conservació acostuma a ser un pla especial urbanístic, basat en un catàleg que recull tot allò que es vol preservar. Aquest procés va començar l'any 1995, quan l'Ajuntament va encarregar al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona l'elaboració d'un inventari de tots aquells elements d'interès, que es va fer amb la col·laboració dels historiadors pratencs Joan Ignasi Salcedo i Mari Pau Pàmpols. Aquest inventari, una mena de radiografia de tots els edificis i elements singulars del Prat amb algun element destacat, va incloure uns 300 elements. Després d'un acurat procés de selecció per part dels departaments municipals de Cultura i Urbanisme, es va decidir que caldria protegir un total de 59 d'aquests elements, que van ser inclosos al catàleg.
Diferents àmbits i proteccions
El catàleg preveu dos grans àmbits, el rural i l'urbà, dins dels quals estableix diferents categories: edificis (públics o privats), indústries, runes arqueològiques, elements singulars i ambients. Per ambients s'entén aquells indrets que, en certa mesura, mantenen l'estructura i les característiques que tenien quan van sorgir. Per exemple el carrer Ferran Puig, amb el seu aire menestral i artesà, o l'entorn rural d'algunes masies pratenques. Quant a les runes arqueològiques, per les característiques del Prat, es tracta d'elements històricament recents però que per la seva situació han patit una ràpida degradació, com l'antiga caserna de carrabiners.
El catàleg preveu diferents graus o nivells de protecció. Per exemple, pel que fa a un edifici, pot referir-se a tota l'estructura volumètrica exterior o només a la façana o només a un element específic de la façana. El seu objectiu general és ser una representació del conjunt dels elements que hi ha al Prat, tant d'aquells que tenen un valor intrínsec, i que el tindrien en qualsevol altre indret, com aquells que són valuosos perquè són peculiars, singulars i específics del nostre municipi (per exemple, les torres de l'aigua). Per fer el catàleg s'han seguit criteris tant quantitatius com qualitatius, de manera que hi hagi una representació equilibrada tant d'aquells elements abundants al Prat com d'aquells altres més escassos, sempre que els uns i els altres siguin interessants des d'algun punt de vista: històric, arquitectònic, cultural, etnogràfic, artístic...
L'aprovació inicial del catàleg al Ple municipal és només un primer pas, ja que a continuació s'obre un període d'informació pública de tres mesos, durant els quals es podran presentar al·legacions i suggeriments. De fet, tots els propietaris afectats rebran de l'Ajuntament una notificació en què se'ls comunicarà aquest procés. Un cop estudiades i, si s'escau, aprovades les al·legacions, el catàleg s'aprovarà al Ple de manera provisional, ja que la ratificació definitiva correspon a la Generalitat. Una exposició al Casal de Cultura (pl. Pau Casals) mostrarà, a partir del 7 de juny, en què consisteix el Pla especial, quins elements estan inclosos al catàleg, quins criteris s'han fet servir per a la seva elaboració, etcètera.
Alguns elements del catàleg
Escola La Seda. Pl. del Pintor Grau Sala, 5. Antiga torre Mon Racó, residència i després biblioteca de la Seda. Construïda entre 1921 i 1924. Actualment és una escola privada. Té elements de l'arquitectura del nord d'Europa.
Casa del Mar. Al recinte militar, a pocs metres de la platja. Es va construir sobre una antiga torre de caçadors, i és la seu social del recinte militar. És un edifici interessant per la seva singularitat.
Habitatges Fontanillas. C. Castella, 43-45-47. Conjunt de tres habitatges plurifamiliars, aïllats, construïts l'any 1928. L'homogeneïtat del conjunt li confereix forta personalitat. Els cossos sortints de la façana produeixen un interessant joc volumètric.
Can Comas. Masia al camí de la Ribera. Edificada el 1878 en substitució d'una dels segles XVI i XVII. Destaquen les seves grans dimensions i la galeria amb arcades. És propietat del Consell Comarcal, que l'està habilitant per ser la seu del cos de vigilància del Parc Agrari.
Carrer de Ferran Puig. Antic camí carreter, perllongament del camí de la Bunyola, antic braç mort del riu Llobregat. La primera edificació data de 1846, el clavegueram de 1914 i la primera pavimentació de 1924. El tram superior, fins a Madoz, és el més ric en patrimoni i té l'atractiu de la visual tancada que produeix el gir del carrer, insòlit al Prat.
Mural de Joan Miró. Mural ceràmic a l'aeroport, obra de Joan Miró instal·lada l'any 1970. La importància de l'autor dins la història de l'art contemporani li dóna un gran interès.
Xemeneia de la ronda de Llevant. Gran xemeneia d'obra vista, situada entre la ronda de Llevant i el riu Llobregat, vora el final de l'avinguda Verge de Montserrat, a l'antic recinte de l'empresa Torras-Hostench. Clara mostra del passat industrial situat vora el Llobregat.
DAVID MIQUEL
divendres, 29 novembre, 2024 - 12:00
dimecres, 27 novembre, 2024 - 15:45
dimarts, 26 novembre, 2024 - 12:15