Pujol i Capsada, Josep

Reus, 1869 – 1944
Metge, polític i escriptor.

Va néixer a Reus (Tarragona) l'1 de maig de 1869 i va morir el 15 de juliol a l’edat de 75 anys.  Va ser alumne de medicina del Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal. L'any 1892, es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i va ser metge titular del Prat i dels carrabiners, també de l'estació de ferrocarrils del Prat, de la Papelera Española i de la Creu Roja durant la Guerra Civil. Va lluitar contra el paludisme quan al Prat hi va haver epidèmies els anys 1886 al 1890 i va formar part d’una comissió per eradicar el paludisme al Baix Llobregat.

Sent alcalde del Prat, i formant part de la formació política d'ERC, va proclamar la República el 14 d’abril de 1931. El 19 de juliol de 1936 es va oposar fermament a la crema de l’antiga església parroquial de Sant Pere i Sant Pau i a la persecució del clergat. Va ser empresonat l’any 1939 i, al mateix any, li van fer un consell de guerra. Afortunadament, va ser absolt però el van inhabilitar per a la pràctica de la medicina durant 10 anys.

Va col·laborar habitualment amb la premsa local. Va publicar a “El Ressó” (1920-1921) i al “Noticiari pratenc” (1935-1936). Els seus escrits, amb vessant històric, reflecteixen la seva preocupació per les comunicacions i l’economia. Molts escrits, són dedicats a la barca de pas, ubicada al pont de Ferran Puig, a l’agricultura i la seva transformació en regadiu. També va escriure sobre festes, costums tradicionals i personatges del Prat.

Degut a la seva vinculació amb la ciutat, l'Ajuntament del Prat de Llobregat, l'any 1989, va posar el seu nom al Centre d'Atenció Primària ubicat a Sant Cosme (CAP Josep Pujol i Capsada).

• Josep Pujol i Capsada : escrits / [recopilats per] Joan Lluís Ferret i Pujol. El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2003