Circuit Noves Oportunitats Educatives

1. Títol de la pràctica

Circuit Noves Oportunitats Educatives

2. Àrea o empresa municipal que presenta l'actuació

Educació i Joventut

3. Resum de la pràctica

Programa per al dimensionament, la prevenció i l’abordatge de l’abandonament escolar prematur mitjançant el treball conjunt dels diferents agents del territori que acompanyen des de diferents àmbits els processos vitals dels i les joves.

4. Elements d’innovació

Establiment d’una xarxa pel seguiment i el treball conjunt dels agents amb instàncies de coordinació, recollida d’informació, vies de comunicació i derivació consensuades i la construcció d’un model d’orientació i acompanyament comú.

Creació d’una eina digital per facilitar l’accés a la informació sobre els recursos disponibles i el treball en xarxa dels professionals.

5. Durada de la pràctica

Data inici 2021

Data finalització:

Indefinida X

6. Persona o persones de contacte

Joan Carles Navarro, navarrom@elprat.cat 5333

Salvador Lou, lou@elprat.cat 5484

1. Context i motivacions

Es considera abandonament escolar prematur no concloure amb èxit la primera etapa els estudis postobligatoris (batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mitjà).

Catalunya té una taxa de AEP del 17,4% en 2020 , per sobre de la mitjana estatal (16%). Les entitats municipals no disposen de les dades de AEP en el seu municipi. Tampoc d'una anàlisi qualitativa dels mateixos (perfils, causes). Dimensionar el fenomen és clau per a un millor disseny o redissenyo d'accions i polítiques públiques.

Hi ha una àmplia varietat de serveis i agents que atenen el AEP des de diferents àmbits (formació, orientació, reforç acadèmic, acolliment, educació en el temps lliure…) o treballa amb població en situació o risc de AEP. Hi ha una necessitat integrar totes aquestes accions en una xarxa que permeti millorar l'acompanyament als joves i avançar cap a un model integral i significatiu.

La correlació entre no disposar d’aquest nivell d’estudis i les possibilitats d’accés a un primer lloc de feina i altres índex socioeconòmics com nivell de renta és molt significativa. Combatre l’AEP i treballar per què el major nombre de joves puguin concloure la seva etapa formativa amb, al menys, aquest nivells de qualificació és part de l’aposta per la igualtat d’oportunitats.

2.  Quins són els Objectius de la pràctica? 

Principals:

1. Acompanyar en la trajectòria individual d'aprenentatge, fent reforç en la transició d'etapes i des de la concepció integral de la persona. Garantint l'equitat educativa a través d'una resposta focalitzada en els/les joves més vulnerables.

2. Crear un nou servei local a través d’una xarxa de professionals i una nova figura amb una visió general i amb capacitat de fer seguiment dels casos i coordinar la xarxa multidisciplinària.

3. Obtenir dades del AEP en el municipi.

4. Identificar quins mecanismes i programes de noves oportunitats existeixen (formals i no formals) i quins perfils de joves accedeixen i què no.

5. Compartir una visió entre tots els departaments i serveis de la ciutat i generar una estratègia conjunta.

6. Incorporar als joves en la detecció de necessitats i definició d'objectius.

Secundaris:

1. Acompanyar a la primera inserció laboral.

2. Dimensionar els serveis per a l’atenció i acompanyament de joves en risc o en situació d’AEP en relació a les necessitats existents o emergents.

3. Fer propostes de redimensionament o creació de nous serveis per atenció de necessitats o perfils nous o no atesos.

3. Va tenir Diagnosi prèvia?

Sí

Una diagnosis participativa entre els diferents agents que formen part de la xarxa durant tot el curs 21-22, mitjançant qüestionaris, entrevistes i sessions de reflexió i construcció en equip.

4. Indiqueu la població objectiu

Joves entre 16 i 24 anys en situació o amb risc d’AEP.

5. La pràctica, està vinculada amb altres programes o actuacions?

Sí, està molt vinculada a la Xarxa d’Orientació del Prat, al Pla Educatiu d’Entorn, al Pla Jove (eix de Transformació Social),al Servei Local d’Ocupació els equips de base d’Acció Social i el programa de Nova Ciutadania.

1. Fases i principals línies d'actuació (Breu història. Descripció de les principals actuacions realitzades a les diferents etapes en les que s'ha desenvolupat l'experiència.)

2. Llistat d'actors que han intervingut (completi el següent quadre amb les següents preguntes)

-Qui o quins han intervingut? (nom i tipus dels principals actors).

-En quina fase del procés han intervingut? (Diagnòstic, Implementació, Control)

-Quin tipus d'intervenció han tingut? (impulsor, finançador, etc.).

3. Quins recursos econòmics s'han emprat?

-Total euros de tot el projecte: 60.000 euros (2023)

-Total euros darrer any: 60.000 euros (2022)

-Pot explicar les característiques generals del finançament: 55.000 euros per conveni amb la Diputació de Barcelona i 5.000 euros de Pressupostos.

4. Quines han estat les fonts dels recursos econòmics:

5. Quins han estats els recursos humans utilitzats

Tècnic municipal a jornada completa com a figura referent del circuit i la resta de professionals

6. Altres recursos utilitzats

Espais per a reunions (centres educatius o equipaments municipals)

7. S’ha realitzat amb metodologia participativa? Quina? En quines fases?

- Anàlisi de la situació de l'Abandó escolar Prematur i les Noves Oportunitats Educatives en el municipi, a partir d'una reflexió entre els diferents agents implicats. (Xarxa NOE, Coordinadora NOE, XOP)

- Treball conjunt amb la xarxa de professionals per a identificar necessitats i recursos existents. (Xarxa NOE, XOP, CTET, CS i reunions seguiment de casos)

- Buscar consensuar un pla d'acció 2022-2024 a desenvolupar en el marc del Programa NOE a partir de la priorització de les accions realitzades en els espais de reflexió professional. (Xarxa NOE, Coordinadora NOE, CTET, CTET, CS i reunions seguiment de casos)

- Coordinacions periòdiques per al seguiment de casos i establir vies de comunicació i coordinació àgils i clares per a la comunicació entre els agents de la xarxa. (CTET, CS i reunions seguiment de casos)

- Fomentar la construcció compartida d'un model comú d'orientació i acompanyament integral que posi al jove en el centre del seu propi procés. (Xarxa NOE, CTET, CS i reunions seguiment de casos).

Reunions de la Xarxa NOE (tots els agents): trimestrals

Reunions de la Xarxa d’Orientació del Prat: trimestrals

Coordinadores NOE (Educació, Joventut, Promoció Econòmica, Acció Social): bimestrals.

Espais de seguiments de casos (Comissions de Transició Escola Treball a la obligatòria, Comissions Socials de FP y CFA, reunions de seguiment de casos amb medi obert i SLO): bimestrals o trimestrals

8. Comunicació realitzada

• Presentacions del NOE i recursos formatius, del lleure i de salut a equips de secundària.
• Presentacions del NOE i recursos formatius, del lleure i de salut a equips a famílies de joves de 4rt d’ESO.
• Documents informatius per a famílies distribuïts pels centres de Secundària.
• Presentació del NOE a professionals de la Taula de Salut Mental i altres serveis municipals mitjançant reunions ad hoc.
• Publicacions a xarxes socials d’Educació.
• Publicació de un article de presentació a la revista municipal.
• Entrevista a la El Prat Radio.
• Presentació del projecte NOE del Prat a la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill.
• Jornada per conèixer el projecte NOE del Prat adreçada a professional d’altres municipis, activitat organitzada per la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill.
• Presentació del projecte NOE del Prat a l’Assemblea anual de la Red Española de Ciudades por la Educación.

1. Quins són els principals productes de l'experiència?  

• Xarxa NOE
• Reunions estables de coordinació i seguiment de casos.
• Circuit de comunicació i derivació entre agents i serveis.
• Base de dades de joves amb risc o en situació d’AEP.
• Base de dades dels recursos disponibles per l’acompanyament de joves en risc o situació d’AEP.
• Eina digital per facilitar l’accés a la informació sobre els recursos disponibles i el treball en xarxa dels professionals.

2. Quina documentació ha produït la pràctica?

• Diagnosi de la situació d’AEP al Prat: perfils, recursos per atendre-la i model d’acompanyament.
• Plans de treball anuals (del NOE i específics per centres)
• Model d’avaluació
• Base de dades pel seguiment de casos i dimensionament quantitatiu i qualitatiu.

3. Ha rebut algun reconeixement

• Presentacions a la Plataforma Zero Abandonament
• Visita de “camins d’aprenentatge” de la Fundació Bofill
• Presentació a la a l’Assemblea anual de la Red Española de Ciudades por la Educación.

4. Quins impactes ha tingut la experiència?

Fins al curs 22-23

489 joves atesos

455 joves en seguiment (65% en risc d’AEP i 35% en AEP)

• 30% estudiant CFGM
• 13% estudiant PFI
• 3 % estudiant educació d’adults
• 12% estudiant cursos de certificació professional
• 7% estudiant altres formacions
• 25% en recerca activa de feina
• 10% sense estudiar ni treballar

80 professionals participant al diferents nivells de la xarxa

16 espais estables de seguiment de casos

1. S'ha realitzat alguna avaluació de l'experiència?

            Sí

2. Quin Tipus d'avaluació s'ha realitzat? i qui ha realitzat l'avaluació?

S’han fet avaluacions d’aspectes parcials i com a avaluació continua tant a la Xarxa NOE i la Coordinadora NOE, com als espais de coordinació i seguiment de casos (dels plans de treball per curs).

S’ha dissenyat una proposta d’avaluació pel curs 23-24 mitjançant reunions de professional iformularis, entrevistes individuals i grupals amb joves i les seves famílies.

3. Descrigui observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials

• Constitució i consolidació de la xarxa
• Inici de construcció d’un model compartit d’acompanyament
• Definició de perfils i un primer dimensionament de l’AEP a partir de la intervenció preventiva a 4rt de l’ESO.
• Millora de les intervencions i acompanyaments (més coordinades i integrals)
• Detecció de necessitats i perfils poc o no atesos

4. Quins són els punts forts de la pràctica?

• Model de treball conjunt entre professionals amb una bona implicació de forma general.
• Optimització quantitativa i qualitativa de les intervencions.
• Seguiment dels itineraris de joves més enllà de que canviïn de recursos i referents.

5. Quins són els punts febles de la pràctica?

• Dificultat en el accés de dades oficials d’AEP del municipi.
• Dificultat per a la signatura d’autoritzacions per entrar el circuit per part de les famílies.

6. Quines són propostes de millora de la pràctica?

• Avançar el més possible la detecció i acompanyament amb joves amb risc d’AEP a secundària.
• Incloure més agents a la xarxa i millorar la implicació del conjunt en la avaluació i construcció compartida d’un model d’acompanyament comú.
• Incloure als joves i les seves famílies a la avaluació del circuit i el model d’acompanyament.

7. Possibilitat de replicar la pràctica en altres àmbits

• La metodologia de treball en xarxa i construcció compartida.
• La metodologia de posar en el centre les necessitats i potencialitats de la persona per al seu procés de canvi.