Intervenció socioeducativa al carrer amb joves

1. Títol de la pràctica

Intervenció socioeducativa en Joves al medi obert.

2. Àrea o empresa municipal que presenta l'actuació

Àrea d’Educació i Cultura: Oficina del Pla Jove

3. Resum de la pràctica 

El projecte, sota l’eix de Transformació social en el marc del Pla Jove 2018-23,  és un programa de ciutat que pretén acostar professionals educadors i educadores al medi obert als espais de relació i trobada del col·lectiu jove. Aquests professionals duen a terme una observació directa de les interaccions que es donen entre les persones joves i els espais públics així com de les dinàmiques que desenvolupen. Arran de les trobades que es donen als seus espais de relació: als diferents equipaments públics, carrers, places, etc. es crea la relació educativa a través del vincle. Aquesta relació educativa es dona compartint espais de diàleg en els que el jovent pugui expressar les seves inquietuds i necessitats tant en l'àmbit individual individual com en el grupal i de manera presencial o a través d’altres eines com el  WhatsApp.

Per tal de canalitzar les inquietuds dels joves cap a alternatives d’oci positiu, s’incentiva la seva implicació en la planificació i organització de diferents activitats culturals, educatives i esportives. També es promou que siguin agents actius, desenvolupant les seves idees i capacitats creatives en activitats pròpies, amb el suport dels recursos de la ciutat. Exemples d’aquestes activitats són tallers de cuina o artístics, excursions, sessions de cinema, partits de futbol sala o de ping-pong, activitats de patinatge...

4. Elements d’innovació  Un acostament tècnic d’educadors/es de carrer i dels recursos de la ciutat als espais relacionals del jovent.

-  Observatori  juvenil.  Una manera de conèixer la realitat des de primera linia compartint des de l’observació fins a l’acció directa amb  el col·lectiu juvenil

- Treball de la convivència i del coneixement i  bon ús dels equipaments públic.

-  Una organització estratégica i tècnica innovadora amb el naixament de la Xarxa PromoJove  amb referents tècnics amb diferents departaments amb projectes juvenils. Iniciant un treball transversal i interseccional entre diferents departaments.

- Tardes Joves. Espais de trobada juvenil i disseny d’accions amb els mateixos joves a la Xarxa de centres cívics amb coordinació amb la Dinamització comunitària de cada territori.

- Dimensió digital de la intervenció socioeducativa  per a alinear visions,  cohesionar els agents implicats, i donar a conèixer les accions del programa a la ciutadania (web, notícies, xarxes socials etc…).

- Construcció d’un sistema de recollida d’indicadors quantitatius i qualitatius del projecte, per una avaluació continuada amb atenció als agents d’intervenció i als mateixos joves.

5. Durada de la pràctica

​Data inici:  Setembre de 2014

Data finalització: Indefinida. Actualment amb contracte 2022-2026

6. Persona o persones de contacte 

Lídia Montero: montero@elprat.cat, ext. 5942

David Abellán: coordinacio.mediobert@joves.prat.cat, ext.5939

Equipaments culturals

• Cèntric Espai Cultural
• Centre Cívic Ribera Baixa
• Centre Cívic Jardins de la Pau
• Centre Cívic Palmira Domènech
• Centre Cívic Delta del Llobregat

Equipament juvenil

• El Lloro, Serveis de Joventut

Zones esportives

• CEM Julio Méndez
• CEM Sagnier
• CEM Estruch
• Skatepark
• Parc  Nou

Centres educatius

• INS Ribera Baixa
• INS Baldiri Guilera
• INS Salvador Dalí
• INS Estany de la Ricarda
• INS Escola del Prat
• INS El Prat
• INS Escola Pepa Colomer
• UEC
• INS Illa dels Banyols
• INS Les Salines
• CFA Terra Baixa

Altres espais públics

• Platja
• Carrers i places adjacents als diferents equipaments públics
• Altres places i carrers amb presència de joves

Xarxes Socials i trucades

• Instagram
• WhatsApp

b. Quins són els Objectius de la pràctica?

Afavorir el desenvolupament del benestar dels i les joves.

• Estar presents als espais de relació dels i les joves.
• Facilitar espais de trobada, escolta i reflexió amb els/les joves.
• Apropar i acompanyar els joves als diferents recursos de la ciutat.
• Generar propostes d’oci positiu partint dels interessos dels i les joves.
• Donar eines al col·lectiu jove per establir relacions interpersonals de qualitat.

Fomentar una visualització positiva i de reconeixement del col·lectiu jove

• Canalitzar les inquietuds i necessitats dels joves a l’administració local.
• Donar visibilitat a les accions realitzades pel col·lectiu jove.

Promoure processos participatius amb el col·lectiu jove en el seu context social

• Crear activitats d’oci alternatiu conjuntament amb els joves  partint dels seus interessos i necessitats.
•  Promoure la participació dels joves a diferents projectes comunitaris del municipi.
• Donar suport a iniciatives proposades des del col·lectiu jove.

Vetllar pel treball en xarxa i les línies d’intervenció multidisciplinàries

• Realitzar les coordinacions amb els diferents centres educatius, entitats, serveis i equipaments de la ciutat que treballen amb joves.
• Facilitar eines i suport per la millora de la convivència i el treball comunitari.
• Promoció i participació del projecte als diferents departaments del municipi.
• Donar a conèixer el projecte fora del municipi

c. Va tenir Diagnosi prèvia?

Sí.  A l'any 2014 en motiu de diferents disrupcions a l'espai públic i d'alguns problemes puntuals de convivència fora dels horaris lectius, el departament de Serveis Socials aprofita el conveni amb l'entitat SAÓ.Prat per realitzar una observació i acostament a aquests espais de relació oferint una primera visió i avaluació de la situació amb una parella educadora al carrer. 

d.Indiqueu la població objectiu

El projecte d’Intervenció socioeducativa al medi obert, es dirigeix a totes les persones joves de la ciutat entre 12 i 20 anys, són un total de 6.188 habitants que suposen el 9% dels 65.131 habitants segons padró del 2022.D’aquest gruix de joves, s’arriba a contactar a l’any amb més de 2.000  i es manté un vincle educatiu amb uns 350 aproximadament.

e.La pràctica, està vinculada amb altres programes o actuacions? 

El treball situa al jove al centre de la intervenció i se sumen tots els programes i /o agents necessaris implicats pel treball integral de cada persona.

1. Fases i principals línies d'actuació

Aquest projecte , anomenat inicialment FAR amb tres professionals, inicia el novembre de 2014 a petició dels Serveis Socials municipals amb la col·laboració d’un conveni amb l’entitat SAÓ Prat, després de detectar dinàmiques disruptives d’alguns joves que desencadenen problemes de convivència en places o equipaments.

Des del 2016 els educadors/es passen a formar part de l’equip de joventut i es va consolidant i ampliant progressivament a més espais de la ciutat. L’any 2017, el projecte es gestiona des de l’Ajuntament amb el suport de l’Associació CEPS i  l’equip s’amplia de nou configurant dues parelles educadores mixtes i amb un objectiu d’abastir a tota la població jove de la ciutat evitant l’exclusivitat de l’acció envers la contenció i/o resolució de conflictes, i posant la mirada envers una intervenció, individual, grupal i comunitària de forma coordinada amb altres serveis i professionals que també treballen amb el col·lectiu. Des de l’abril del 2019, el projecte compta amb 3 parelles educatives, permetent ampliar la intensitat de la intervenció en zones de major complexitat, com ara el barri de Sant Cosme. En 2021 torna a licitar-se i la gestió continua sota l’Associació CEPS i amb el mateix nombre de professionals.

2. Llistat d'actors que han intervingut 

Des de l'inici del projecte han participat de forma continuada direccions d'equipaments culturals i esportius, referents d'instituts i altres centres educatius (direccions, caps d'estudis, TIS, comissions socials...), referents dels diferents departaments participants de la Xarxa PromoJove i agents de seguretat (Policia Local i Mossos d'Esquadra). 

5. Quins han estats els recursos humans utilitzats 

L’equip d’ecudaros i educadores està format per sis professionlas especialitzats en la intervenció educativa al carrer amb joves. S’organitzen en tres parelles distribuïdes arreu del territori.

Un d’aquests professionals és a l’hora el coordinador de l’equip i el referent de CEPS al Prat. L’entitat també disposa d’una coordinadora del projecte amb qui es fa el seguiment mensualment

Aquest equip bàsic esta liderat per la responsable del pla jove i te com a suport estrtègic la Xarxa Promojove i tots els agents d’intervenció de projectes compartits amb el jovent.

6. Altres recursos utilitzats 

El programa es desplega a principalment a l’espai públic, sumant altres espais amb joves com els centres educatius, a equipaments culturals i esportius.

7. S’ha realitzat amb metodologia participativa? Quina? En quines fases?

Sí. S'ha realitzat una fase de reflexió tècnico política. 

Per treballar de forma integral aquestes situacions es genera una Taula d'Inclusió Jove l'any 2015 amb referents dels diferents departaments implicats. Es realitzen unes sessions de reflexió respecte a la situació del jovent al municipi i la Taula es transforma en l'actual Xarxa PromoJove, definint un nou encàrrec què justifica l'adscripció del projecte a l'Oficina del Pla Jove amb la contractació de dues parelles educadores i un projecte per quatre anys que doni resposta a les necessitats d'intervenció al carrer detectades.

1. Quins són els principals productes de l'experiència?  Els productes són els assoliments concrets que s'han aconseguit amb la implementació de la pràctica. Per exemple, una pràctica ambiental pot haver produït una reforma en la normativa, o la creació d'una nova entitat, o una modificació en els procediments, o noves instal·lacions o equipaments, etc. (cal no confondre-ho amb impactes)

Presència educativa als espais relacionals al carrer

Millora de la convivència al carrer i als equipaments públics

Projecte “Tardes Joves” com aespais relacionals i d’acció comunitària a la xarxa de centres cívics i el Lloro Servei d’Informació juvenil.

Es pot consultar  tota la informació i activitats aquí   

2. Quina documentació ha produït la pràctica?

• Fitxa de projecte
• Informes quadrimestrals
• Memòria anual
• Elements de comunicació online (Instagram) Instagram de Joves.Prat  
• Articles a premsa municipal, notícies i vídeos dels processos de treball dinamització xarxes socials.

3. Ha rebut algun reconeixement 

• Estudi de l’ IGOP-UAB “Acció comunitària en Medi Obert. Estudi de casos”
• Jornada “L’educació en Medi Obert amb adolescents i joves” (Aj. Lliçà de Vall)
• Ponència “Jornada Acció comunitària en Medi Obert” (IGOP-UAB) a l’Escola d’Estudi de l’IGOP (Montcada i Reixach)
• Presentació projecte: Trobada Bones Pràctiques AcPpJ (Blanes)
• Seminari Deliberatiu Formatiu a la UB sobre l’educació al carrer. Treball de camp
• 25N: - Ponencia equip Medi Obert a la taula sobre violència sexual i joves
• UB Equip d’investigació Educació de carrer
• Màster Intercultural UAB
• Ajuntament de Cornellà, Joventut
• Màster “La dimensió ètica en la relació socioeducativa: una teoria fonamentada”. UAB.
• CCBLL: Joves i carrer (ponència).
• Projecte Bones pràctiques. AcPpJ.
• 3r d’ Educació Social UB.
• UB Equip d’investigació Educació de carrer

4. Quins impactes ha tingut la experiència? 

L’impacte sobre les persones joves  i destinatàries és difícil d’apreciar, ja que no sempre són intervencions a curt termini, sinó que s’incideix en itineraris de vida i recursos i competències personals a mig i llarga durada. Es recull l’impacte del projecte amb diferents ítems reflectits a l’annex de memòria de l’acció.

1. S'ha realitzat alguna avaluació de l'experiència? 

​Sí.

2. Quin Tipus d'avaluació s'ha realitzat? i qui ha realitzat l'avaluació?

Es realitzat una avaluació interna quadrimestralment amb l’elaboracio d’informes de seguiment que finalitzen amb una memòria anual que reuneix totes les dades;

- Qualitatives: a través de reunions i enquestes, tant amb professionals com amb les persones joves.

- Quantitatives: amb la recollida dels indicadors sobre perfils i intervencions, educatives i activitats.

Avaluació estratègica:

• Reunió político-tècnica un cop l’any entre la Responsable del Pla Jove i la regidoria de Joventut i la tinent d’alcaldei la Cap de l’àrea d’Educació i Cultura.
• Reunions semestrals de la Xarxa PromoJove amb la coordinació de l’equip educatiu
• Reunions de seguiment de tots els agents segons l’acció conjunta a desenvolupar en àmbits concrets per compartir informació i generar sinèrgies entre projectes.

Aquí es realitzen trobades de l’equip d’educatiu amb Acció Social, Educació, Cultura, Servei Atenció Integral Sant Cosme (SAI), entitats juvenils, Comissions socials als instituts, Justícia juvenil, Policia Local, Mossos d’Esquadra, ....

Avaluació operativa de les accions: la realitza l’equip educatiu amb els diferents equips amb qui desenvolupen  accions concretes (equip d’intervenció educativa + dinamització d’estudiants, servei d’informació juvenil, dinamitzacions comunitàries als centres cívics, referents juvenils a les EBAS, entitats juvenils, Saó, UEC,... )

3. Descrigui observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials 

La principal transformació es que tots els objectius a realitzar estan vius i en marxa.

La millora de la convivència és evident gràcies a la relació entre professionals i l’accés als recursos municipals creix entre el jovent per l’acompanyament de l’equip educatiu en la pràctica d’activitats als diferents espais del territori.

El jovent té un recurs diari i continuat al seu abast que facilita el desenvolupament de la seva plena ciutadania.

La visió de tenir un observatori juvenil és va fent realitat, millorant les estratègies i concreció del Pla Local de Joventut al municipi.

4. Quins són els punts forts de la pràctica? 

• Aposta clara de l’Ajuntament per un model d’intervenció socioeducatiu en joves.
• Coordinació i xarxa de treball amb els diferents projectes i departaments de la ciutat.
• Capacitat de motivar la participació dels joves en activitats.
• Presència quinzenal als centres educatius que ha permès fer nous contactes de joves.
• Participació en diferents taules de treball de seguiment de casos amb equips multidisciplinars.
• La participació activa en la programació, execució acompanyament a les activitats de l’Estiu Jove ha permès ampliar les intervencions i conèixer nous joves.
• Manteniment de la presència a les xarxes socials (Instagram i WhatsApp)

Oportunitats

La consolidació del projecte a la ciutat i la continuïtat des de la primera  licitació amb la mateixa empresa, ens facilita el poder plantejar reptes de futur a curt, mig i llarg termini.Reconeixement de la figura de l’educador de carrer per part dels joves que ens permet apropar-nos als seus espais de relació

Reptes 

• Mantenir el pla de treball, les sinergies i ritmes amb els equips de Sant Cosme.
• Ampliar línies de treball amb els Centres Cívics per tal d’apropar i vincular joves als centres.
• Mantenir  les coordinacions amb les referents de joves d’Acció Social de les EBAS.
• Consolidar la rotació de les parelles educatives per tal de tenir una visió global del territori.
• Mantenir l’equip educatiu

5. Quins són els punts febles de la pràctica?

La pràctica està plenament consolidada i reconeguda a nivell municipal. Cal mantenir el seu pressupost estable amb visió estratègica a llarg termini del projecte.

6. Quines són propostes de millora de la pràctica?

Actualment el projecte treballa per aconseguir una figura de coordinació a més de l’equip d’intervenció directa, així com arribar als instituts concertats del municipi i continuar afavorint la participació femenina en algunes activitats majoritàriament amb participació masculina.

7. Possibilitat de replicar la pràctica en altres àmbits

La seva rèplica a d’altres municipis passa per una aposta política clara pels Serveis de Joventut municipals, l’assignació d’un pressupost estable i el reconeixement professional i el treball integral en xarxa de l’equip d’intervenció i la resta d’agents de la ciutat que treballen en projectes amb persones joves.

Els factors claus de l’experiència són: 

Alineació entre la dimensió política i tècnica.

La transversalitat i interseccionalitat real i operatives passen per una aposta política i una execució tècnica.

El treball de proximitat i des de l’educació no formal

El treball de proximitat, l’escolta i la generació de vincle pel treball educatiu de s de l’àmbit no formal són claus per a la cogeneració d’accions amb el jovent.

Dotació de recursos.

L’impuls i la sostenibilitat d’un projecte com aquest  necessita unes condicions econòmiques i humanes definides i al servei del seu propi desenvolupament. N’és un factor clau la seva previsió i execució.

Noves formes de comunicació i d’intervenció amb el jovent.

La diversificació d’estratègies comunicatives i d’intervenció amplia el contacte amb la diversitat del col·lectiu, fent especial incidència a la plasticitat de l’equip educatiu a les realitats juvenils plàstiques i canviants al voltant de la presencialitat i la virtualitat.

Disseny corresponsable.

És un requisit de les diferents accions el disseny i consens amb els joves com agents de la seva realitat.

Igualment   totes les accions municipals amb joves  passen per una expectativa d’èxit si es dissenyen a la Xarxa promoJove com a projecte de ciutat.