Resiliència davant la sequera. Sectorització de la xarxa d'aigua.

• Títol de la pràctica

RESILIENCIA DAVANT LA SEQUERA. SECTORITZACIÓ DE LA XARXA D’AIGUA

• Àrea o empresa municipal que presenta l'actuació

Aigües del Prat S.A.

• Resum de la pràctica (explicar els continguts bàsics de l'experiència: objectius, resultats, impactes, principals accions realitzades)

És tracta d’implementar un seguit d’actuacions dirigides a la detecció d’avaries a la xarxa municipal d’aigua potable, per tal de reduir el volum de les fuites i millorar l’eficiència de la xarxa, especialment en aquests períodes de sequera on tota gota compta. L’actuació principal es la sectorització de la xarxa d’aigua, amb l’objectiu de disposar d’una eina per a la detecció ràpida de possibles fuites, actuar el més aviat possible, minimitzant les pèrdues del recurs.

• Elements d’innovació

El principal element d’innovació es la instal·lació de diferents sensors, la seva integració en els sistema de control de l’empresa, i el tractament de les dades obtingudes derivades de la sectorització de la xarxa, la qual cosa permet passar d’estudiar el municipi en la seva totalitat a fer-ho de forma diferenciada per cadascú dels aproximadament 12 sectors establerts fins ara.

• Durada de la pràctica

Data inici:  2010

Data finalització: 2024-25

Indefinida (x) ________

• Persona o persones de contacte (nom i cognoms, mail, telèfon o extensió)

Aureliano Garcia Ruz.

agarcia@aiguesdelprat.cat

93.479.35.35

• Context i motivacions (El problema a resoldre, els antecedents, la situació prèvia de la iniciativa...)

El punt de partida es la necessitat de millorar el coneixement amb detall del comportament de la ciutat pel que fa als consums d’aigua, tipologia d’usuaris, consumidors singulars, situació per barris, etc .

•  Quins són els Objectius de la pràctica? (objectius principals i secundaris)

Principals: Millorar l’eficiència de la xarxa minimitzant les pèrdues per avaries estructurals, i per tant el volum d’aigua no registrada

Secundaris: Reduir costos del servei en la seva globalitat, pel fet de reduir la producció necessària per atendre la demanda ciutadana, així com no malbaratar un recurs escàs com és l’aigua

• Va tenir Diagnosi prèvia?

No__

Si__x__

Si la resposta és si:

Quin tipus de diagnosi es va realitzar (interna, externa, mixta) i nom i tipus d'entitat que ha realitzat el diagnòstic (consell de participació, estudi consultora, equip de treball municipal, etc.)

La diagnosi es va realitzar directament amb recursos propis.

• Indiqueu la població objectiu

Tota la ciutadania del Prat.

La pràctica, està vinculada amb altres programes o actuacions? (descrigui la relació. Ex: està vinculada a un pla general) L’actuació està vinculada a un projecte global com el Pla Director de l’empresa, així com a un projecte  a assolir a mig/llarg termini consistent en la instal·lació a tots els abonats del servei, de comptadors intel·ligents (lectura “on line” dels consums)

• Fases i principals línies d'actuació (Breu història. Descripció de les principals actuacions realitzades a les diferents etapes en les que s'ha desenvolupat l'experiència.) La sectorització de la xarxa d’aigua potable de la ciutat és un projecte iniciat el 2010, i cada any, en funció dels recursos disponibles, s’han anat implementant nous sectors fins als 14 actuals.

• Llistat d'actors que han intervingut (completi el següent quadre amb les següents preguntes)

-Qui o quins han intervingut? (nom i tipus dels principals actors).Aigües del Prat, exclusivament

-En quina fase del procés han intervingut? (Diagnòstic, Implementació, Control)      A la totalitat de les fases

-Quin tipus d'intervenció han tingut? (impulsor, finançador, etc.). APSA ha impulsat, executat i finançat el projecte

Nom 

APSA

Tipus (Administració Estatal, Autonómica o Local, Empres o Associació)

Empresa pública local

Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació...)

Diagnosi, Implementació i avaluació

Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer...)

Gestor, Impulsor i financer

• Quins recursos econòmics s'han emprat?

-Total euros de tot el projecte:

-Total euros darrer any:

-Pot explicar les característiques generals del finançament:El finançament de les actuacions han anat amb càrrec de les tarifes dels abonats al servei municipal

• Quines han estat les fonts dels recursos econòmics:

Nom de la entitat que dona finançament

Usuaris del servei (via tarifes)

Total anual (Euros)

Aprox. 20.000 € /any durant 14 anys

Total previst per tot el projecte (Euros)

280.000 aprox.

• Quins han estats els recursos humans utilitzats (total de persones contractades, funcionaris, voluntaris que han intervingut i activitats realitzades)

Personal propi de l’empresa majoritàriament, amb el suport per a determinats aspectes, com l’obra civil necessària, de diferents subcontractes.

• Altres recursos utilitzats (Instal·lacions, eines, maquinària, etc., que s'han emprat a la pràctica)
• S’ha realitzat amb metodologia participativa? Quina? En quines fases?
• Comunicació realitzada (interna i externa)

• Quins són els principals productes de l'experiència?  Els productes són els assoliments concrets que s'han aconseguit amb la implementació de la pràctica. Per exemple, una pràctica ambiental pot haver produït una reforma en la normativa, o la creació d'una nova entitat, o una modificació en els procediments, o noves instal·lacions o equipaments, etc. (cal no confondre-ho amb impactes). L’experiència derivada de l’aplicació del projecte ha estat un major grau de coneixement de les característiques dels diferents sectors de la ciutat pel que fa a l’aigua, així com una identificació de les pautes de consum de la ciutadania segons el sector

• Quina documentació ha produït la pràctica? (ex: informe, conveni, memòria, diagnosi, pla, etc.) Informes periòdics d’avaluació dels indicadors implicats.

• Ha rebut algun reconeixement (Premis, mencions, estudis i investigacions d'altres institucions, presentacions a congressos, etc.) NO

• Quins impactes ha tingut la experiència? Els impactes són els beneficis o efectes que ha tingut la implementació de la pràctica sobre un col·lectiu, una activitat o un territori determinat. Per exemple, l'aplicació d'una normativa sobre aigües ha fet disminuir un 10% el consum d'aigua d'ús domiciliari. L’impacte ha estat una millora substancial del rendiment de la xarxa, arribant-se al 89% durant el passat exercici, amb una reducció important del volum d’aigua perdut per fuites / avaries, la qual cosa en un període de sequera com l’actual té una especial rellevància.

• S'ha realitzat alguna avaluació de l'experiència? si
• Quin Tipus d'avaluació s'ha realitzat? (interna-externa, qualitativa-quantitativa) i qui ha realitzat l'avaluació?
• Es realitza sistemàticament una avaluació periòdica de l’experiència, mitjançant auditories hidràuliques de la xarxa.

             ____________________________________________________________________________________________

• Descrigui observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials (Principals transformacions produïdes)

• Quins són els punts forts de la pràctica? (aspectes innovadors, transformacions Com a punts forts cal destacar la disponibilitat d’indicadors per sectors, que faciliten la gestió del servei, com ara el coneixement dels cabals mínims nocturns, els volums diaris, etc

• Quins són els punts febles de la pràctica? Un punt feble es la gran quantitat d’informació a tractar i revisar.

• Quines són propostes de millora de la pràctica? En un futur caldria dotar-se d’eines per gestionar adequadament el volum de dades, amb un cert nivell d’automatització, eines bassades en la intel·ligència artificial, per exemple.

• Possibilitat de replicar la pràctica en altres àmbits (Descripció de dificultats o condicions per a replicar la pràctica.)