Estiu 2021
El Delta del Llobregat no és només (“només”) un paisatge excepcional en una de les àrees metropolitanes més denses d’Europa, refugi imprescindible en aquests darrers mesos de pandèmia i confinaments. No és només (“només”) un oasi de natura entre grans infraestructures al servei de la mobilitat, el transport i la indústria del país. No és només (“només”) un entorn que acull espècies d’aus eternament amenaçades a llarg de tot Europa i Àfrica, que busquen repòs temporal mentre transiten pel món.
L’espècie humana necessita el Delta. Necessita els deltes del món, els entorns naturals que encara no ens hem carregat. Necessitem el Delta del Llobregat perquè acull un sistema alimentari de primer ordre, que permet abastir els mercats de l’àrea de Barcelona amb producte fresc durant tot l’any. El sistema hídric que fa funcionar el delta és absolutament imprescindible; no només les bosses d’aigua superficials, sinó també les subterrànies, que alimenten els aqüífers i impedeixen la salinització total dels ecosistemes propers. Si no s’imposa el sentit comú i la visió científica del moment climàtic i preval la intenció d’Aena de dessecar la llacuna de la Ricarda, el Delta del Llobregat s’acaba. Seria el principi de la fi de la reserva natural que dóna caràcter i arrel a una comunitat que ha après a protegir el que s’estima.
El futur que volem no és el futur que volen els personatges que, de tant en tant, aterren a casa nostra i ens proposen una transformació inventada del nostre territori (nostre, de totes) en benefici de la prosperitat del país. Mentida. Tot mentida.
El futur pel qual hem d’invertir esforços i diners és el de la transició energètica, el canvi de model de mobilitat, la protecció dels territoris naturals amenaçats, la innovació en la indústria alimentària. En definitiva, el respecte a la vida.
Alba Bou Jordà
@elPratenComu