Incomprensibles incerteses

Octubre 2020

Setembre és, habitualment, el mes de la tornada a la normalitat. Aquest any l’hem encarat, sobretot les famílies amb infants, amb incògnites sobre les condicions en què els nostres fills i filles tornarien, sis mesos després, a les aules. Sembla difícil d’entendre com hem pogut arribar fins aquí, amb tantes incerteses, tenint en compte que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, amb les competències transferides pel Govern de l’Estat, ha tingut prou temps per plantejar l’inici del curs. I sí, ja sabem que les dades sanitàries són volàtils i que la situació epidemiològica canvia cada dos per tres, però la responsabilitat del conseller Bargalló, un cop tancades les aules el 13 de març, era: primer, garantir l’alimentació dels infants amb beca menjador; segon, facilitar mitjans digitals a l’alumnat vulnerable, i tercer, plantejar escenaris per a l’inici del curs. Zero de tres.

Tot i això, els ajuntaments ens hem bolcat a facilitar la feina dels equips de les escoles públiques. Exemples: per si cal ampliar la capacitat d’escoles i instituts, hem posat a disposició espais (que es no podran aprofitar perquè el Govern no ha contractat prou mestres per desdoblar grups); fem seguiment conjunt de les comissions socials, per tal que els infants de famílies amb dificultats tinguin garantit un curs en igualtat de condicions amb mesures com la cessió de tauletes electròniques; hem pintat els accessos de les escoles per ajudar en l’organització d’entrades i sortides, o hem establert un pla de reforç de la neteja dels centres a infantil i primària.

Els infants han de tornar a l’escola, perquè la seva formació com a persones es va veure interrompuda al març, el seu procés d’aprenentatge ha de tornar al seu ritme, i la seva situació emocional no es pot veure
encara més afectada per aquesta pandèmia.

Alba Bou Jordà
@elPratenComu