Un Nadal difícil

Gener 2021

Semblava impossible, però el Nadal arriba també el 2020. Els carrers ja estan il·luminats, els infants de les escoles ja tenen instruccions per rebre els Mags de l’Orient, els comerços es preparen per oferir producte local i les famílies ja pensen en les celebracions. Els desitjos de tothom passen per tenir salut, per cuidar-nos encara una mica més, per aguantar les restriccions pel bé de totes i per mantenir l’esperança que la cura del virus que ha marcat un any desastrós arribi aviat. El nostre no pot ser diferent: passem unes bones festes, però passem-lesamb prudència i responsabilitat, perquè la cursa encara no ha acabat.

Enguany han passat coses inexplicables. Molts veïns i veïnes hem hagut de lamentar la pèrdua de família i amics, de molta gent gran, que no ha pogut superar les conseqüències de la covid. El dol ha marcat aquest any per a centenars de persones a la ciutat. El consistori ha treballat de valent des de la primavera per aturar el cop de la pandèmia, per alleujar el patiment de moltes persones que han necessitat l’ajut de
l’ajuntament. I no us enganyo si us dic que una de les companyes que més es va implicar va ser la Marta.

Tot just fa una setmana que coneixíem la seva mort, sobtada, prematura, injusta, inexplicable i molt, molt difícil de superar. La Marta va ser companya meva durant els 13 anys que les dues hem format part de l’equip de govern. Compartíem una manera d’entendre la ciutat que estimem, però d’ella n’he après un fort sentit del compromís amb la cosa pública, i un estricte sentit de la institució. La Marta era una persona
responsable amb el seu entorn, amb la seva gent i no, no sempre estàvem d’acord. Però la precedia aquell somriure inacabable, que suavitzava qualsevol desacord. Encara no hem trobat prou paraules per fer fondre la tristesa. Gràcies per tot, Marta. Fins a sempre.

Alba Bou Jordà
@elPratenComu