La identitat personal és el conjunt de capacitats, competències i actituds que defineixen a una persona i comença a construir-se durant els primers anys de vida.
Un aspecte important en la construcció de la identitat personal són les experiències relacionals: “jo sóc jo en relació amb l’altre”. Per aquesta raó les relacions que tenim durant la primera infància ens determinen, en bona part, com a persones. Parlem de les relacions amb les persones adultes més significatives, tot sovint els pares, però també de les relacions amb les àvies, els tiets i les mestres i en definitiva, l’entorn immediat del nen o nena. Les paraules importen i en la infantesa encara més, donat que donen significat a com el nen o nena es compren a si mateix i compren el món. Allò que els nens i nenes entenen de com els veuen els demés els ajuda a modelar i construir la seva pròpia imatge.
Quan som petites, les ensenyances implícites i explícites que rebem dels nostres pares i dels nostres adults de referència queden impreses en nosaltres. Aquestes ensenyances són bàsiques per a un infant que, sense cap altra estructura, necessita que els adults li expliquin com funciona el món, què pot i què no pot fer, què s’espera d’ell, com ha d’actuar i qui és. Sense les instruccions dels adults seria molt complicat desenvolupar-nos en el món que ens envolta. Però més enllà de les ensenyances, dels límits i de estructura, els nens i nenes també necessiten que els diguin qui són, què són.
Imagineu-vos a un infant que acostuma a sentir paraules com “tu això no ho saps fer bé”, “deixa-ho estar, que no hi tens traça”, “no cal que ho intentis”. O que acostumi a sentir d’ell mateix “ets dolent”, “et poses massa nerviós”, “ets molt pesat”. Què creieu que pensarà d’ell mateix a mesura que vagi creixent? Ajudar al nen o nena a desenvolupar una imatge i identitat personal positiva és molt important i ho podem fer a través de les paraules.
Paraules d’amor, no hi ha cap altra clau. “Tu pots”, “ho fas molt bé”, “hi tens molta traça”, “ets molt divertida”. “M’agrada que et preocupis pel teu germà”, “ets molt generosa”, “has sigut pacient i aplicat i has obtingut bons resultats, felicitats”. Si destaquem les qualitats positives, creixeran formant-se una idea positiva d’ells mateixos i això els permetrà adquirir seguretat i confiança en les seves capacitats. La seva autoestima es veurà directament recompensada. I és que la manera en què ens veiem a nosaltres mateixos té una relació directa amb com ens relacionem amb els altres i amb l’entorn i un nen o nena que se sent capaç, perquè li han dit que ho és, tindrà més oportunitats de ser-ho que aquell al qui li han dit que no podia.
Així aquests nens i nenes, el dia que siguin nois i noies, podran més probablement expressar i reafirmar la seva identitat d’una manera més saludable. I és que l’autoestima està directament relacionada amb l’autoimatge i, com ja hem vist, comencem a formar-nos la idea de qui som ben aviat i ho fem a través del que ens expliquen.
No ho oblidem, les paraules d’amor són la millor aposta!