dijous, 25 juliol, 2024 - 20:30

El Prat aprova un Pla Director per reforçar la Formació Professional i adaptar-la a les necessitats del futur

• El Ple Municipal del juliol dona llum verda a la cessió gratuïta de l’energia fotovoltaica produïda en edificis municipals a la ciutadania.

• A l’última sessió abans de l’aturada estival, s’aproven els punts que permeten avançar en els projectes de millora d’equipaments de serveis a la ciutadania.

• L’alcalde Mijoler és designat pel Plenari representant de l’Ajuntament a la Red Española de Ciudades Inteligentes.

L’última sessió del Ple Municipal del Prat abans de l’aturada estival, que s’ha celebrat avui dijous al Saló de Plens de l’Ajuntament, ha servit per donar una empenta important a qüestions estratègiques del model de ciutat, com l’educació o l’autoproducció d’energia neta. Així mateix, s’han aprovat alguns punts per reforçar equipaments vinculats a l’atenció ciutadana i la designació de l’alcalde com a representant del consistori a la Red Española de Ciudades Inteligentes. 

El Ple ordinari de juliol ha posat fil a l’agulla a l’actualització de la Formació Professional del Prat, un àmbit educatiu en el qual la ciutat ha esdevingut un referent a nivell comarcal, amb més de 2.000 places disponibles i una oferta àmplia i diversa que cobreix les famílies formatives en què hi haurà més demanda laboral els propers anys. Per tal de seguir avançant en aquesta línia i adaptar el sector als reptes de futur, s’ha aprovat el Pla Director de la Formació Professional 2030, un document que té com a objectiu reactivar el Consell de l’FP del Prat i avançar en la millora de diversos aspectes.

El Pla, en què no només han participat representants de l’àmbit educatiu i polític local, sinó també del Departament d’Educació, del Servei Català de l’Ocupació i del món empresarial, sindical i del tercer sector arrelat al territori, pretén treballar de manera conjunta amb els diferents agents per tal de millorar tant l’oferta, fent-la més coherent i complerta, com la qualitat i les condicions i recursos per desenvolupar la formació. En aquest sentit, es proposa identificar els sectors emergents, les potencialitats del territori i les futures demandes professionals, així com definir els mecanismes per assegurar l’equitat en l’accés a l’FP.

El document estableix cinc grans reptes de futur. El primer és el de disposar d’una oferta formativa estratègica i de qualitat, que estigui alineada amb les necessitats del teixit productiu de l’entorn i que tingui en compte els sectors clau. El segon és el de disminuir l’abandonament i millorar l’acreditació dels diferents nivells formatius per tal d’afavorir l’ocupabilitat de la població del Prat. Un altre dels reptes és el d’ampliar les infraestructures i capacitats docents dels centres d’FP. El Pla també es proposa assegurar l’equitat en l’accés i l’èxit en els diferents nivells superant les bretxes socials i de gènere. Per últim, es marca el repte de fer del Prat una Ciutat Campus de l’FP mitjançant el treball conjunt de tots els agents implicats en aquest àmbit.

Compartir energia neta

El Prat ha donat avui un nou impuls a un altre dels eixos vertebradors del seu model de ciutat: l’estratègia per avançar cap a l’autogeneració i l’autoconsum energètic, recollida en la Declaració d’Emergència Climàtica aprovada el 2020. Ho ha fet amb l’aprovació per part del Ple de la cessió gratuïta dels excedents energètics generats per les instal·lacions fotovoltaiques de vuit edificis municipals a la Comunitat Ciutadana d’Energia.

Tot i que la ciutat ja disposa de 19 equipaments amb aquest sistema per produir electricitat a partir de l’energia solar, seran els edificis que tenen un consum més variable a causa dels seus horaris de funcionament – les escoles Charles Darwin, Sant Jaume, Josep Tarradellas, Jaume Balmes, Bernat Metge i Ramon Llull i els centres cívics Remolar i Ribera Baixa – els que compartiran la que no utilitzin amb la ciutadania. El valor mitjà anual d’aquesta energia cedida s’estima en uns 19.000 euros. 

Això és possible perquè aquestes instal·lacions fotovoltaiques han estat legalitzades en la modalitat d’autoconsum col·lectiu, que permet que l’energia que produeix un edifici i no arriba a consumir sigui compartida amb els edificis propers i, en cas que en sobri, sigui abocada a la xarxa elèctrica a través d’Energia del Prat.

Energia del Prat és la comunitat ciutadana d’energia, impulsada per l’Ajuntament el 2023 i integrada pel consistori, l’Associació d’Usuaris i entitats i empreses locals. Avui, gràcies a les instal·lacions fotovoltaiques als equipaments municipals, a més de les de les esglésies de Sant Pere i Sant Pau i de la Mercè, i de la de la pèrgola del Parc de la Barceloneta, la ciutat ja té capacitat per generar 1.225 kWh.

Abans d’arribar a l’aprovació pel Ple d’aquesta cessió, l’Ajuntament ha hagut de fer front a diferents obstacles per fer realitat la consecució d’un model energètic just, democràtic i renovable. Entre ells, les traves que les grans distribuïdores han posat en la tramitació de les instal·lacions. Unes pràctiques dilatòries que van comportar l’obertura d’un expedient sancionador a Endesa per part de la Generalitat.

De fet, les últimes instal·lacions fotovoltaiques es van finalitzar ja el desembre de 2022. L’Ajuntament va comptar amb el suport de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energía de España, que li va atorgar, en resposta a la sol·licitud que havia presentat, un ajut de més de mig milió d’euros provinents del programa europeu FEDER de Creixement sostenible.

Instal·lacions més modernes per a l’atenció ciutadana

La millora de la formació professional i els avenços en l’autoconsum d’energia neta no han estat, però, les úniques qüestions rellevants en l’ordre del dia del Plenari de juliol. Entre la resta de punts, destaca l’aprovació de l’adjudicació del projecte executiu per a la rehabilitació de l’edifici del carrer de Lo Gaiter de Llobregat que serà la seu municipal de serveis a les persones. Amb una subvenció de 3 milions provinents dels Fons Next Generation, integrarà l’atenció de diferents àrees amb l’objectiu de facilitar l’accés de la ciutadania a l’administració local. També s’ha aprovat la despesa per a la reforma de diverses àrees de l’edifici de la Policia Local que té com a finalitat que es pugui oferir un servei millor a la població.

Per últim, cal destacar que el Ple ha donat llum verda a la designació de l’alcalde Lluís Mijoler com a representant de l’Ajuntament a la Red Española de Ciudades Inteligentes (RECI). Aquest xarxa, a la qual es va adherir el Prat el 2021, té com a objectiu compartir experiències i treballar conjuntament per desenvolupar models de gestió de les ciutats que les facin més sostenibles i millorin la qualitat de vida de la població.