dijous, 24 octubre, 2024 - 21:45

Ple municipal

El Prat congela l’IBI a llars i comerços aquest 2025 per compensar l’impacte a les llars de la nova taxa europea de residus

• Qui recicli es podrà descomptar la meitat de l’import d’aquesta taxa gràcies al desplegament de contenidors intel·ligents en els propers mesos.

• L’Ajuntament apuja l’IBI només a les 70 empreses més grans de la ciutat per poder augmentar els ingressos municipals tot i congelar l’impost a les llars i comerços i manté les bonificacions i ajudes per a persones amb menys recursos.

• El Ple aprova els noms de set nous carrers de l’Eixample Sud que recuperen la memòria local i reivindiquen valors universals. 

El Prat ha refermat avui el seu model impositiu progressiu i just amb l’aprovació inicial de les ordenances fiscals per al 2025, les primeres que inclouen la taxa europea de residus que totes les ciutats espanyoles i catalanes estan obligades a incorporar per llei com a molt tard l’any vinent. El Ple Municipal, que ha tingut lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament aquesta tarda, ha servit també, i entre d’altres, per donar el vistiplau a les Agendes 2030 i Urbana i per donar nom a diversos carrers nous de l’Eixample Sud de la ciutat.

Com cada tardor, el plenari ha d’aprovar les ordenances fiscals i taxes per a l’any següent. En la sessió d’aquesta tarda la majoria de grups municipals han donat suport a l’aprovació inicial, que proposa una actualització que busca garantir la prestació a la ciutadania de serveis públics de qualitat, tot limitant la càrrega fiscal a les llars i les petites i mitjanes empreses. Així, l’Ajuntament ha apostat per refermar el model fiscal progressiu de la ciutat apujant l’IBI a les 70 empreses més grans de la ciutat i mantenint en el tipus impositiu màxim l’IBI que paguen el port i l’aeroport. Alhora, l’increment de l’IPC interanual no es traslladarà a l’IBI que s’aplica a les llars i els comerços, que queda congelat per al 2025, mantenint el Prat com un dels municipis de l’entorn on aquests col·lectius paguen menys.

Així mateix, es mantenen les bonificacions i ajuts d’anys anteriors per pagar l’IBI per a les llars en situació de major vulnerabilitat, com les monoparentals, les de persones aturades de llarga durada i les de pensionistes amb baixes pensions. Amb tot, l’Ajuntament espera obtenir amb les modificacions d’aquest impost prop d’un milió d’euros més l’exercici vinent per poder invertir en els serveis i equipaments municipals.

L’aigua, un 40% més barata que al nostre entorn

Precisament, per mantenir la prestació i la qualitat d’aquests, el consistori n’ha actualitzat els preus públics i les taxes en línia amb la pujada de l’IPC del darrer any, després de no haver introduït modificacions substancials en bona part dels exercicis anteriors. Una de les tarifes que es modificarà és la del subministrament de l’aigua, tal com ha aprovat l’empresa municipal Aigües del Prat i ha ratificat el Ple. Aquesta es traduirà, de mitjana, en un increment d’1,5 euros cada dos mesos a les factures. De manera que l’aigua a la ciutat seguirà sent aproximadament un 40% més barata que als municipis del seu entorn, tal com reflecteix el comparador de la web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Amb aquesta actualització es vol mantenir la qualitat d’un dels serveis més ben valorats per la ciutadania i, alhora, que el Prat segueixi sent un dels municipis catalans que més aigua potable estalvia. Gràcies a aquests recursos extra, es podrà mantenir la inversió en la renovació d’una xarxa d’abastament que ja ha assolit una rendibilitat del 90 per cent.

En paral·lel, es comença a construir una gran pèrgola fotovoltaica a Cal Monés que permetrà reduir la factura elèctrica d’Aigües del Prat amb l’energia neta obtinguda i mantenir així en el futur les tarifes reduïdes.

Qui menys embruta, menys paga

L’esforç per minimitzar la càrrega fiscal a les llars i comerços, reflectit en la congelació de l’IBI, és especialment important aquest 2025, en què s’introdueix a tots els municipis de l’Estat espanyol la taxa de residus, tal com estableixen la legislació espanyola i europea. Aquesta té com a objectiu cobrir el cost del servei de recollida i transport dels residus domèstics i el seu import es calcula per a cada domicili en funció de la quantitat de fracció de rebuig que genera. S’estima que, a en una llar mitjana, serà d’uns 10 euros cada dos mesos, ja que s’inclourà en la factura de l’aigua.

Per tal que aquesta taxa sigui el més justa possible, al Prat, les llars que facin una major separació de residus es podran bonificar fins a un 50 per cent de l’import. Per tal de poder disposar d’aquesta informació, en paral·lel a la taxa, s’implantarà durant els primers mesos del 2025 un servei de contenidors intel·ligents: tant els de l’orgànica com els de rebuig s’obriran amb targeta per tal de poder premiar qui en faci ús.

La instal·lació d’aquests contenidors serà progressiva entre el gener i l’abril i anirà acompanyada d’una important i àmplia campanya informativa durant els primers mesos del 2025 per poder atendre i resoldre tots els dubtes de la ciutadania.

Un pas endavant cap a la ciutat del futur

Una altra qüestió molt vinculada a la sostenibilitat que ha abordat el Ple d’octubre és l’aprovació de les Agendes Urbana i 2030. Aquests dos documents estratègics han d’ajudar la ciutat a afrontar reptes globals, com el del dret a l’habitatge, la transició energètica, la regeneració urbana o la igualtat d’oportunitats. Les Agendes incorporen un pla d’acció que consta de 10 línies estratègiques, 48 accions i gairebé 500 projectes.

Nous noms per a nous carrers: art, esports, memòria democràtica i patrimoni cultural

Més enllà d’aquestes agendes globals, el Prat del futur ja s’està construint a l’Eixample Sud i el Ple d’avui ha fet un pas important per dotar-la d’identitat amb l’aprovació de la denominació d’alguns dels nous carrers, que ha rebut el suport de tots els grups municipals excepte VOX. Entre els noms de les vies, que han estat proposats per la Comissió de Nomenclàtor, hi haurà el de Josep Mayol Collell, pintor i dibuixant que arribà al Prat la dècada dels 60, i que va esdevenir una figura cabdal de l'activisme cultural i artístic del municipi. Reconegut amb el Premi Ciutat del Prat el 2010, Mayol va crear l'Escola Municipal de Dibuix i Pintura del Prat de Llobregat, a les golfes de la Torre Balcells. També dins del món artístic, un dels carrers portarà el nom del pratenc Àngel García Vidal, dibuixant i director de dibuixos animats, que participà, entre d’altres, a la sèrie Lucky Luke, produïda per Hanna-Barbera, i a Don Quijote de la Mancha emesa per TVE. Va dirigir el primer llargmetratge de dibuixos animats en català, Peraustrínia 2004, realitzat al Prat, produït per Fermí Marimon i estrenat el 1990. També va rebre un Premi Ciutat del Prat, en aquest cas, l’any 2011.

També el món de l’esport tindrà representació al nomenclàtor de l’Eixample Sud, gràcies a Jordi Llopart Ribas. Nascut al Prat, aquest atleta especialitzat en proves de marxa va guanyar, entre d’altres, una medalla d'argent als Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 i una medalla d’or al Campionat d'Europa d'atletisme.

En l’àmbit de la política i de la recuperació de la memòria republicana i de la Guerra Civil, una de les vies portarà el nom del batlle pratenc Joan Bruxola Marcé. Nascut al barri barceloní de Sant Antoni, el 1920 va arribar al Prat per fer de barber. Va ser militant d’ERC i, el 1937, en plena guerra i després d’haver exercit de regidor de Cultura durant la República, es va convertir en alcalde del Prat. El gener del 39, en comptes de marxar cap a França, va decidir quedar-se a casa seva, on va ser detingut a instàncies del nou Ajuntament franquista. Tot i que inicialment va ser condemnat a mort per un consell de guerra, se li va commutar la pena per cadena perpètua i, després d’anys a la presó, va ser alliberat. Llavors va tornar al Prat, on va exercir de nou com a barber.

Una altra figura republicana que es recordarà al nomenclàtor és la primera dona que va ser regidora de l’Ajuntament del Prat: Josefina Navarro Arroyo, militant del PSUC, que va formar part del consistori durant la guerra, entre el setembre i el desembre del 1938.

L’únic nom d’una persona que no és nascuda ni veïna del Prat és el d’una figura universal de la memòria contra el nazisme i de la lluita antifeixista: Neus Català Pallejà. També militant del PSUC, després de participar a la guerra espanyola i col·laborar amb la Resistència francesa va ser detinguda pels nazis el 1943, que la van deportar al camp de concentració de Ravensbrück, Després del seu alliberament, tornà a França, on seguí duent a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme i va maldar per recuperar i preservar la memòria de les dones que havien patit internament als camps nazis. No va retornar a Catalunya fins després de la dictadura, primer a Rubí i finalment al seu poble natal, els Guiamets (el Priorat), on va morir el 2019 als 103 anys. L’últim nom de la llista de nous carrers és el de Jardins de Cal Xicomèdia, que fa referència a la masia del segle XVII que es conserva a la zona de l’Eixample Sud, que està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i que albergarà en el futur un equipament cultural municipal.

Declaracions contra la violència i la repressió sobre les dones

Com cada any davant la proximitat de la commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra les Dones, el Ple municipal ha donat suport, malgrat el vot contrari de VOX, a la Declaració institucional aprovada pel Consell de Dones del Prat. El text subratlla que “els casos de violència contra les dones no són aïllats ni individuals”, sinó que “aquesta violència és el resultat d’un masclisme social estructural”. Així mateix, assenyala que mentre es produeixen avenços en polítiques feministes i ens conscienciació social, “el poder judicial s’estanca en moltes ocasions i falla a les víctimes”. Per això, la declaració exigeix que es faci realitat el Pacte Nacional contra la Violència Masclista a Catalunya per donar resposta a les mancances d’un sistema que sovint falla, posant en risc la vida de les dones.

Així mateix, el Ple ha aprovat, novament sense el suport de VOX, l’adhesió a un manifest de suport a les nenes i dones afganeses per condemnar la situació de repressió que pateixen al seu país.