dimecres, 8 maig, 2019 - 09:30
Platja del Prat (imatge d'arxiu)
El Prat de Llobregat compta amb les platges metropolitanes més ben valorades, que la ciutadania valora amb un 8,1 per sobre de la mitjana del 7,73. Així ho indica la darrera Enquesta d’Usuaris de les Platges de l’Àrea Metropolitana, elaborada entre el 16 de maig i el 15 de setembre de 2018 per l’AMB i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. L’enquesta es va realitzar a 5.265 persones, usuàries de platges de 7 municipis (Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Montgat i el Prat), per on l’any passat van passar 4,48 milions d’usuaris. L’estudi no inclou la ciutat de Barcelona.
Segons l’enquesta, entre els aspectes millor valorats per les persones usuàries de les platges del Prat, destaca l’entorn natural (8,43 al Prat i 7,17 de mitjana), així com la neteja de l’aigua (7,60 al Prat i 6,47 de mitjana). Això és especialment rellevant en un moment en què la ciutadania valora cada cop més que l’entorn de la platja sigui un espai natural respectuós amb el medi ambient.
El Prat de Llobregat és el municipi amb les puntuacions més altes tant en la valoració de l’entorn natural i la neteja de l’aigua de la platja com en les indicacions per als usuaris (8,09 enfront d’una mitjana del 7,65) i la informació de l’estat de la mar (7,99 al Prat i 7,65 de mitjana). A més, juntament amb Viladecans, és un dels municipis amb platges amb major tranquil·litat. En d’altres indicadors com la seguretat dels banyistes o els jocs infantils se situa en segona posició, mentre que en la valoració de la neteja de la sorra, el servei de dutxes o de lavabos, les passeres a la sorra o les papereres és el tercer en puntuació d’entre els 7 municipis analitzats.
Les platges del Prat es troben lleugerament per sota de la mitjana metropolitana en aspectes com l’accés a platja (8,07 al Prat i 8,24 de mitjana) i la proximitat (7,75 al Prat i 7,81 de mitjana).
Es doblen els usuaris i usuàries de les platges del Prat entre 2016 i 2018
Entre 2016 i 2018, en el conjunt de platges analitzades va disminuir l’afluència de banyistes, fonamentalment a causa del temps. Per contra, el Prat de Llobregat és un dels dos municipis que han invertir aquesta tendència, especialment durant el mes de juliol. De fet, ha doblat el volum d’usuaris, passant de prop de 260.000 a més de mig milió en aquest període. Aquest increment ha fet passar el Prat de la penúltima a la quarta posició en afluència de visitants.
Un públic més local i més familiar
L’afluència de població de procedència estrangera ha anat creixent al conjunt de platges metropolitanes, si bé la majoria continua sent de nacionalitat espanyola. Però el Prat és un dels municipis amb la presència de visitants estrangers més baixa i un dels dos, juntament amb Badalona, amb el major percentatge d’usuaris residents al mateix municipi (35%). També cal destacar que les platges del Prat són aquelles en què menys persones hi van soles (12,4%) i on es concentren més famílies amb nens i nenes (36,1%).
Es reforcen les tasques per preservar l’entorn natural de la platja
En consonància amb la creixent importància que la ciutadania dona a la preservació de l’entorn i del paisatge de les platges, l’Ajuntament del Prat, juntament amb el Consorci dels Espais Naturals del Delta i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, han intensificat les seves tasques amb aquest objectiu.
Enguany, com ja es va fer l’any passat, l’AMB ha realitzat tasques de neteja manual a la platja de la Roberta, que forma part de la xarxa d’espais naturals del Delta. Els mitjans de neteja mecànics no permetrien preservar les petites restes marines o organismes dels quals s’alimenten diverses espècies d’aus litorals protegides, com el corriol camanegre.
A més, en col·laboració amb l’AMB, s’està impulsant la parcel·lació de zones de dunes a les platges de la Roberta i de Can Camins. A la platja de la Roberta, s’ha instal·lat una palissada en una de les parcel·les dunars per evitar l’entrada de persones o de gossos, ja que aquests espais són proclius a la nidificació del corriol camanegre i d’altres espècies protegides de les dunes. Aquestes espècies estan en regressió al Delta per la transformació territorial, la regressió litoral, la intensificació de l’ús humà i la proliferació d’espècies exòtiques. Per això, també s’està treballant en l’erradicació d’aquestes espècies.
En el cas de la platja de Can Camins, el tancament de dunes pretén evitar que siguin trepitjades tant les ja existents com les que s’han generat durant el passat hivern, a més d’evitar-ne l’erosió i protegir la vegetació típica que hi tenen instaurada. La protecció de les dunes també contribueix a visibilitzar aquests hàbitats naturals en l’entorn d’una platja amb molta afluència.