dilluns, 9 desembre, 2019 - 09:00

La valoració ciutadana de la convivència al Prat supera la mitjana metropolitana

Passejada cívica amb gossos organitzada per Servei de Bon Veïnatge i Convivència, dissabte 16 de novembre de 2019

Els veïns i veïnes del Prat puntuen amb un 7,4 la convivència a la ciutat, enfront de la mitjana de 7 del conjunt de municipis metropolitans. Així ho indica l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’AMB.

Els aspectes comparativament més valorats del Prat són la seguretat, l’oferta d’equipaments i centres cívics, la coneixença entre veïns i veïnes, la qualitat dels serveis, l’animació als parcs, places i botigues, la centralitat i la confiança entre persones del barri.

En el seu primer any de funcionament, el Servei de Bon Veïnatge i Convivència del Prat ha arribat a un centenar de comunitats i a prop de 200 persones.

 

Els veïns i veïnes del Prat de Llobregat puntuen amb un 7,4 sobre 10 la convivència a la ciutat, per sobre de la mitjana metropolitana de 7. La valoració de la ciutat també supera la mitjana de 7,1 dels municipis d’entre 50.000 i 100.000 habitants i, per tant, de dimensions equiparables al Prat, que en té 64.674. Així ho indica l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Els aspectes comparativament més valorats de la ciutats són els següents:

 

 

El Prat

Àrea metropolitana

Municipis de dimensions similars

La seguretat del barri

7,6

7

7,5

L’oferta d’equipaments i centres cívics

8,4

6,9

6,9

La coneixença entre veïns i veïnes

8,7

7,2

7,5

La qualitat dels serveis al barri

8,4

7,6

8

L’animació als parcs i places

7,9

7,3

7,3

L’animació a les botigues

7,6

7

6,9

La centralitat (considerar si tot està a prop)

8,7

8,2

8,3

La confiança entre les persones del barri

6,7

6,2

6,2

 

Pel que fa a les qüestions en què el Prat presenta més marge de millora, amb valoracions per sota de la mitjana metropolitana o dels municipis de dimensions equiparables, destaquen l’accés a l’habitatge i les oportunitats laborals i econòmiques. També presenta valors baixos, encara que en la línia de la mitjana metropolitana, en les expectatives de mobilització i implicació político-comunitària.

L’enquesta de l’AMB també analitza un segon grup d’indicadors, vinculats als factors de vulnerabilitat que poden fer minvar la qualitat de la convivència. Els grups d’indicadors en què el Prat està millor posicionat tenen a veure amb la sociabilitat amb amics i familiars (poder-hi comptar quan els necessiten, mantenir-hi contacte freqüent...), l’organització de les comunitats de veïns i veïnes (fer reunions periòdiques de la comunitat, tenir cura dels espais comuns...) i el respecte entre persones del barri.

 

1er any de funcionament del Servei de Bon Veïnatge i Convivència

Per promoure la convivència i el civisme al Prat, l’Ajuntament està impulsant diverses línies d’actuació, que s’han reforçat els darrers anys. L’actual Pla local de convivència es va elaborar l’any 2017, amb la implicació de la Taula de l’Observatori de la Convivència i el suport de la Diputació de Barcelona, per definir una diagnosi i estratègia d’acció.

El  2018, es va enfortir l’equip tècnic del departament de Ciutadania de l’Ajuntament per desenvolupar el Programa de Convivència i Civisme, del qual formen part serveis amb una llarga trajectòria al Prat. Es tracta de serveis com el de Mediació Municipal, especialitzat en la prevenció i resolució de conflictes; o el nou Servei de Bon Veïnatge i Convivència. Aquest servei es va posar en marxa tot just fa un any amb l’objectiu específic d’afavorir la millora de la convivència tant a les comunitats veïnals com a l’espai públic -amb la figura de les agents per la convivència-  i també dinamitzar activitats de debat i reflexió amb la ciutadania, així com campanyes de sensibilització i difusió.  Per això, treballa en xarxa amb moltes altres àrees i programes municipals (Acció Social, Policia Local, Salut Pública, Manteniment i Serveis...) i especialment amb el Servei de Mediació.

Des de la seva posada en marxa, el Servei de Bon Veïnatge i Convivència ha arribat a un centenar de comunitats i a prop de 200 persones. Els motius més freqüents de suport a les comunitats tenen a veure amb la rehabilitació i millores als edificis (26,09% de les comunitats), el pagament de quotes (13,04%), el soroll o descans (11,96%), l’accessibilitat (11,96%) o el manteniment i la neteja (10,42%).

Pel que fa a l’actuació a l’espai públic, cal destacar que les agents de la convivència han treballat en 19 espais públics i 13 correcans, per prevenir conflictes i detectar quines són les principals inquietuds de la ciutadania. Les més recurrents tenen a veure amb la tinença de gossos i els correcans, els jocs de pilota, el pas de vehicles (incloent patinets elèctrics), el soroll, la seguretat i la il·luminació, el manteniment dels espais o la brutícia.

També s’han realitzat dues jornades de sensibilització i reflexió  a l’entorn d’un sofà anomenat espai de convivència. Situat en espais o equipaments públics, a l’entorn del sofà s’aborden temes de convivència de forma distesa. En la primera edició d’aquestes trobades, celebrada el passat mes de juny a la Plaça de  Catalunya, es van tractar diversos temes (la convivència a les comunitats de veïns i veïnes, la tinença d’animals, els usos de l’espai públic i la diversitat, l’art urbà, l’accessibilitat...). La segona, que va tenir lloc els passats 15 i 16 de novembre al costat del correcan de jardins de la Pau, es va focalitzar en la tinença responsable d’animals i va concloure amb una Passejada cívica amb gossos (a la foto). També el passat 21 d’octubre es va fer la primera trobada veïnal sobre accessibilitat a les comunitats veïnals.

Reptes de futur: línies d’acció 2020-2021

El Pla local de convivència es marca múltiples reptes per seguir aportant elements per a la  millora de la convivència i el civisme a la ciutat durant els propers dos anys. Entre ells, figuren noves accions sociocomunitàries, accions educatives, formatives i artistiques per afavorir la convivència o la millora en la detecció dels problemes de salut mental i de soledat no volguda, implicant-hi la comunitat. També es vol promoure que es recorri al Servei de Mediació en cas de conflicte. A més, es continuaran recollint i elaborant propostes amb la participació ciutadana per enriquir la concepció dels espais públics, tenint en compte aspectes com la diversitat cultural, l’accessibilitat i el benestar de totes les persones. Es pretén ajustar cada vegada més el disseny de l’espai públic als usos de la població i treballar en millorar la convivència del veïnat, entre d’altres qüestions.

Descarregar

(2)
(3)

Compartir

A les xarxes