dimecres, 2 octubre, 2024 - 13:45

L’obertura de la Barnahus del Prat de Llobregat culmina el desplegament d’aquest servei pioner per atendre infants víctimes de violència sexual

• La consellera Martínez Bravo i el conseller Espadaler han inaugurat aquesta 14a Casa de les Xiquetes i els Xiquets, que dona servei al Baix Llobregat i l’Hospitalet.

• L’alcalde del Prat, que ha acompanyat la representació del Govern, ha destacat la importància de combatre la xacra de l’heteropatriarcat amb projectes com aquest.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, han inaugurat  aquest matí la Barnahus, la casa de les xiquetes i els xiquets, del Prat de Llobregat. L’alcalde d’aquesta ciutat, Lluís Mijoler, i altres representants de l’equip de govern municipal, els han acompanyat en l’acte que marca l’entrada en funcionament de la 14a casa d’aquestes característiques que es posa en marxa a Catalunya i que donarà servei a la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.

El Barnahus es basa en un model d'atenció integral a les víctimes en el qual tots els departaments que intervenen en un cas es coordinen i treballen sota el mateix sostre, en unes dependències, lluny de comissaries i hospitals, que permeten crear un entorn amigable per als nens i nenes. Disposa, a més, d’un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l’infant o l’adolescent que possibilita crear una prova preconstituïda. “Les noves tecnologies ens permeten incorporar noves oportunitats”, ha assenyalat la consellera Martínez en relació a l’ús d’aquest mecanisme d’enregistrament que evita a la víctima haver de declarar una mitjana de quatre vegades en diversos llocs i davant diferents persones.

L’objectiu principal del servei és, doncs, la valoració, l’atenció, el tractament i el seguiment de qualsevol infant i adolescent de la zona que hagi patit violències sexuals, per bé que els professionals del centre col·laboraran també en la prevenció i detecció d’aquesta xacra. “Ens hem de reivindicar com una eina clau per a la prevenció, perquè estem fent aflorar més casos”, ha subratllat Martínez en aquest sentit.

La consellera i el conseller –acompanyats, entre d’altres, per la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens, i l’alcalde del Prat-  han fet un recorregut per les instal·lacions i n’han conegut l’equip professional format per una coordinadora, dues treballadores socials, dues psicòlogues i personal administratiu. També s’hi desplaçarà quan calgui personal de l’equip tècnic penal, metges forense, professionals d’atenció a la víctima del Departament de Justícia, així com mossos, pediatres, psicòloga i psiquiatra del Departament de Salut, entre d’altres. “Parlem sovint de posar la persona al centre, però és en espais com aquest que això pren sentit i no és un recurs buit dels polítics”, ha afirmat el conseller Espadaler en relació a un recurs en què s’ha passat de la coordinació a la integració de serveis.  

Seguint amb el model de Tarragona, cada unitat Barnahus compta amb sales d'espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes, llibres, etc., adients a l'edat i a les necessitats dels infants i adolescents. També té espais de treball per als professionals; sales d’atenció a famílies, infants i adolescents, sales amb l’equipament tècnic necessari per a fer l’entrevista forense i la prova preconstituïda, una sala d’exploració mèdica, o una cuina, entre d’altres.

“Quan ens van proposar obrir un Barnahus a la ciutat, no ho vam dubtar, i de seguida ens vam posar a treballar per trobar-li un lloc”, ha recordat l’alcalde del Prat. Mijoler ha afirmat que una societat o ciutat que es vulgui considerar feminista ha de lluitar contra la xacra de l’heteropatriarcat i que la violència contra els infants és precisament un exemple d’aquesta xacra. L’alcalde ha expressat el seu desig que el projecte que ara s’estrena al Prat serveixi de referent per al altres administracions.

Què és la Barnahus?

Barnahus, la casa de les xiquetes i els xiquets és un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. El principal impulsor n’és el Departament de Drets Socials i Inclusió —mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència—, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminisme, a més de la Fiscalia i la Judicatura.

El centre té l’aspecte d’una llar perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic...

Els objectius principals són dos. D’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —habitualment format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d’acompanyar les seves famílies en aquest procés. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.

Culminació del desplegament territorial

El Govern de la Generalitat va iniciar la prova pilot amb la Barnahus de Tarragona l’any 2020. Fins el 31 d’agost d’aquest any, aquest recurs ha atès 974 infants i adolescents víctimes de violència sexual i ha aconseguit multiplicar per 4 la detecció de casos respecte d’altres territoris.

El bon funcionament de l’experiència tarragonina va empènyer el Govern a estendre’n el model amb la projecció d’unitats arreu del país. Així, també hi ha Barnahus en marxa a Terrassa, Granollers, la Seu d’Urgell, Lleida, Girona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú, Barcelona (dues unitats), Badalona, Mataró i Manresa. La del Prat de Llobregat és la darrera de les previstes.

Per a la gestió i coordinació d’aquests recursos s’han constituït comissions territorials amb representació de Drets Socials, Justícia, Mossos d’Esquadra, Salut, Educació i Igualtat i Feminismes. Les comissions són l’eina principal de consulta, informació i debat, i poden proposar activitats i analitzar les necessitats socials de cada territori. Tenen la funció d’actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre els departaments de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits necessaris per garantir una atenció especialitzada d’acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.