dijous, 26 novembre, 2020 - 15:00
Surten a la llum restes dels segles XVIII-XX i de l’incendi del conjunt parroquial de 1936 a la plaça de l’Església del Prat
La major part de les restes són del segle XVIII, tot i que alguns elements corresponen al període comprès entre finals del segle XIX i principis del XX. Algunes de les restes més antigues són del segle XVII.
Quan va esclatar la Guerra Civil, l’any 1936, el temple parroquial i la rectoria van ser incendiats i, posteriorment, enderrocats. En les excavacions, s’han identificat restes d’aquell incendi.
En el decurs de les obres de remodelació de la Plaça de l’Església del Prat, situada davant de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, han sortit a la llum restes al subsol i davant de l’actual conjunt parroquial. Tot i que ja es coneixia l’existència de possibles restes, no s’havia pogut determinar fins ara la seva ubicació exacta i l’època concreta a què corresponien. Ara s’ha pogut constatar que es tracta majoritàriament d’estructures que daten del segle XVIII, tot i que alguns elements corresponen al període comprès entre finals del segle XIX i principis del XX. Alguns dels elements més antics que s’han trobat corresponen al segle XVII.
D’altra banda, s’han identificat restes de l’incendi que va patir el conjunt parroquial el 20 juliol de 1936. Quan va esclatar la Guerra Civil, l’any 1936, el temple parroquial va ser incendiat i, posteriorment, enderrocat.
Part de les restes identificades corresponen a la façana sud de la rectoria, cosa que permet determinar com estaven ubicats i orientats els diferents elements del conjunt parroquial en l’espai físic (rectoria, temple i campanar, cementiri i horts).
Aquest migdia, s’han donat a conèixer les restes als mitjans de comunicació a través d’una visita al jaciment en què els han acompanyat els responsables de l’obra i de Patrimoni de l’Ajuntament. Hi ha assistit la tinenta d’alcalde d’Educació i Cultura, Pilar Eslava, i la cap de Patrimoni Cultural i Coneixement de l’Ajuntament, Marga Gómez.
La tinenta d’alcalde d’Educació i Cultura, Pilar Eslava, ha explicat que les restes que han sortit a la llum “tenen un valor per a la ciutat del Prat patrimonial i un valor molt important també de memòria històrica”.
La cap de Patrimoni Cultural i Coneixement de l’Ajuntament, Marga Gómez, ha exposat la importància de les restes identificades: “El que hem trobat és la paret meridional de la rectoria. Nosaltres teníem informació gràfica de tot aquest conjunt, però ens faltava poder-lo ubicar físicament. Només conservàvem fotografies, que mostren elements al voltant que impossibilitaven fins ara la identificació física d’on estaven els elements, perquè ha canviat el paisatge urbà”. En canvi, amb la identificació de la paret meridional de la rectoria, ara es tenen punts de referència.
L’arqueòleg del jaciment, Jordi Gibert, ha afegit que els jaciments han permès identificar àmbits de l’antic conjunt parroquial “que funcionarien com un graner per la presència d’eines del camp, sacs, altres estris (...) i el que seria probablement una habitació de servei i un lavabo vinculat a un pou negre i una xarxa de clavegueram”.
Les restes identificades i els passos a donar a partir d’ara
Les restes de l’antic conjunt parroquial i de les cendres de l’incendi de 1936 van sortir a la llum durant el decurs de les obres de remodelació la plaça de l’Església, que es van iniciar a finals del passat mes de setembre.
Un cop tramitat el permís d’excavació amb la Generalitat, dos professionals estan treballant en l’excavació per tal d’obtenir la major informació possible del jaciment. La memòria de l’excavació inclou la planimetria, la documentació gràfica i els detalls dels materials recuperats. La principal prioritat és obtenir el màxim d’informació del jaciment i, un cop acabada l’excavació, garantir la conservació i preservació de les restes. Les restes es cobriran amb una capa de geotèxtil, que permetrà protegir-les adequadament, així com delimitar fins a quina cota arriba l’excavació que s’està duent a terme. Una vegada finalitzats els treballs, també es cobriran del tot per tal de garantir la seva preservació, com és habitual en aquest tipus d’intervencions.
Les obres de remodelació de la plaça, en el transcurs de les quals s’han trobat les restes, són un projecte sorgit del darrer procés de pressupostos participatius, per millorar les seves condicions d’accessibilitat i incrementar les zones d’ombra amb la plantació de més arbres. La identificació de les restes i la necessitat de tractar-les i preservar-les comportarà un endarreriment de la durada prevista de la remodelació de la plaça, inicialment de 4 mesos, però l’Ajuntament treballarà per fer compatible el seu desenvolupament amb la necessària preservació del patrimoni.
L’Església de Sant Pere i Sant Pau, una mica d’història
Per conèixer els orígens dels edificis eclesiàstics al Prat, ens hem de remuntar al 1283. Va ser aleshores quan es va erigir una ermita dedicada a Sant Pau, que depenia inicialment de la parròquia de Sant Boi. Aquesta ermita va caure en desús i va desaparèixer a causa de diverses riuades i, probablement, per la reutilització de les seves pedres.
Un cop aconseguida la independència parroquial, gràcies a la butlla pontifícia de Pau III, l'any 1544, ratificada dos anys més tard a causa de les protestes de Sant Boi i l'Hospitalet, s’inicià la construcció d'una església dedicada a Sant Pere i Sant Pau. El lloc escollit van ser uns terrenys cedits per la família Amell, dins del mas català i al costat del camí de la barca. El conjunt estava format pel temple parroquial, la rectoria, els horts parroquials i el cementiri. Al costat de l’església comencen a sorgir les primeres edificacions de la futura plaça de la Vila i del futur nucli urbà del Prat.
Fins a la construcció de la Casa del Comú (cap al 1730), el Consell municipal local o Junta de propietaris es reunia a l’entrada del temple parroquial o a la rectoria.
Quan va esclatar la Guerra Civil, l’any 1936, el temple parroquial va ser incendiat i, posteriorment, enderrocat. Els actes eclesiàstics es van fer al Teatre Modern fins a la inauguració de la cripta, l’any 1948. Aquell any, amb els ajuts oficials i els diners aconseguits a través d’actes que organitzava la Junta parroquial de reconstrucció del temple, es va promoure la construcció del conjunt antic de l’actual temple.
El primer projecte, que no es va arribar a desenvolupar, preveia la construcció d’una església monumental, a l’estil de les grans catedrals gòtiques.
