El Delta i el mar
El delta del riu Llobregat ha conferit al seu territori una singularitat única que n’ha marcat l’evolució i ha condicionat, durant segles, la vida humana.
Fotografies d'esquerra a dreta: l'antiga caserna dels Carrabiners, l'edifici del Semà for, la platja del Prat i el Centre Municipal de Vela del Prat.Â
De policies i contrabandistes
El nostre delta és de formació força recent, i ha anat creixent fins al segle XIX, quan es consolidà la configuració natural que s’ha mantingut fins a les darreries del segle XX. Va ser precisament al segle XIX, l’any 1884, quan el Cos de Carrabiners Reials va fer construir en aquests terrenys una caserna per vigilar la costa i combatre el contraban, especialment de tabac. Després de la guerra civil, el cos de Carrabiners va ser dissolt per la seva fidelitat a la República i molts dels carrabiners van ser expulsats. La resta, van ser integrats al cos de la Guà rdia Civil, que va ocupar la Caserna fins al 1970. A uns 200 metres, i també al segle XIX, s’hi va construir l’edifici del Semà for, amb la finalitat de regular el trà nsit marÃtim per la costa i reduir el nombre d'accidents. Això s’aconseguia amb un codi de banderes que permetia la comunicació amb els vaixells que navegaven per la costa i amb el castell de Montjuïc. En aquella època més d’un quart de les terres del Prat eren marines, zones pantanoses permanentment inundades i estanys. Per això, per protegir l'edifici de les crescudes del mar, els terrenys es van haver d'elevar tres metres sobre el nivell del mar. Amb tots, els treballadors, la primera constà ncia dels quals data del 1897, vivien en unes condicions sanità ries molt dolentes, amb continus episodis de paludisme, tÃpics a tota la zona del Delta.
Recuperant la platjaÂ
Un altre problema històric de la costa del Delta ha estat la contaminació del mar causada per la manca d'infraestructures de sanejament de les aigües residuals de les poblacions i les indústries properes, que les abocaven, sense depurar, directament al riu Llobregat. Durant dècades la platja del Prat va presentar greus deficiències per la contaminació i brutÃcia de l'aigua, que causaven que no fos apta per al bany.
La contaminació i la manca de qualitat de l'aigua de les platges no era només un problema del Prat, estava molt generalitzat als anys 70 i 80 a l'à rea de Barcelona, Catalunya i gran part de la costa mediterrà nia. Amb tot, la platja del Prat va seguir sent un punt negre durant molts anys, fins que al 2002 la posada en funcionament de la de la depuradora del Baix Llobregat va permetre recuperar la platja, que avui dia compta amb zones protegides pels seus valors naturals i d’altres destinades al gaudi de la ciutadania, on es pot passejar, nedar, relaxar-se i practicar-hi esports nà utics. Â
A partir del sanejament de les aigües residuals, el mar del Delta va començar a experimentar una progressiva recuperació de la seva biodiversitat. La plataforma deltaica és molt rica en peixos i invertebrats, que serveixen d’aliment a un gran nombre d’aus marines, com les baldrigues balears, que es troben, desgraciadament, en perill d’extinció. A més, també s’hi poden trobar alguns exemplars de cetacis, com els dofins mulars i els dofins llistats. És per això que, avui, la protecció del medi i la compensació de l’impacte ambiental i territorial de les grans infraestructures que envolten el Delta és una prioritat tant per l’Administració com per organitzacions mediambientals com el CRAM.
