El ministeri de Cultura compra la Casa Gomis, a la finca de la Ricarda del Prat de Llobregat

dimarts, 7 gener, 2025 - 18:15

El Ministeri de Cultura ha adquirit la Casa Gomis, ubicada al terme municipal del Prat de Llobregat (Barcelona), per un import de 7.249.077,26 euros. Es tracta d'un habitatge de gran valor historicoartístic, peça clau en la història de l'arquitectura racionalista del segle XX a Catalunya, ubicada a primera línia de costa, i dins del paratge natural de la Ricarda, al Delta del Llobregat, un entorn de alt valor ecològic protegit per la Unió Europea. Així ho ha anunciat avui el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en una roda de premsa, celebrada a la Casa Gomis, juntament amb membres de la família Gomis Bertrand, propietaris de la casa, i acompanyat per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernàndez, i l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler.

Segons el ministre Urtasun, "aquest tresor de l'arquitectura racionalista del segle XX formarà part, a partir d'avui, del patrimoni públic amb l'objectiu de protegir-lo, conservar-lo i convertir-lo en un gran centre cultural 100% obert al públic" . "Avui és un gran dia per a la ciutat del Prat de Llobregat, però també per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat", ha afegit per la seva banda l'alcalde del Prat, Lluís Mijoler. "La Casa Gomis passa a ser patrimoni public", ha destacat, tot recordant que "el seu gran valor arquitectònic, però també l'espai natural que l'envolta, la fan una joia. Una joia fins ara amagada a la pineda de la finca de la Ricarda, que des d'aquest moment podrà ser molt més accessible per part de tota la ciutadania".

Segons ha avançat el ministre Urtasun, "la nostra intenció és que la temàtica d'aquest nou Centre Cultural Casa Gomis giri al voltant del diàleg entre art i natura, ja que la Casa Gomis és un dels grans exemples arquitectònics que tenim a Catalunya de simbiosi perfecta amb l'entorn natural". En aquest sentit, Urtasun ha explicat que "de la mateixa manera que la Casa Gomis va ser un espai per als debats d'avantguarda als anys 60, ara el 2025 volem posar-la també al servei del gran debat d'avantguarda que existeix actualment, que és el de la relació entre art i clima".

Valors històrics i artístics

Amb la compra d'aquest immoble, el Ministeri de Cultura garanteix la preservació dels valors històrics i artístics del conjunt i el manteniment. Fins ara la casa es podia visitar puntualment i recentment ha format part de l'oferta cultural de Manifesta 15, la biennal europea d'art nòmada que aquest 2024 es va celebrar a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Després de la seva adquisició, l'espai es convertirà en un centre cultural obert a tota la ciutadania, on se celebraran trobades i visites guiades, entre altres activitats. A més, es treballarà perquè tingui un paper destacat a la programació de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura el 2026 i al Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que també acollirà Barcelona l'any que ve.

La Casa Gomis és un exemple clar d'adaptació d'un concepte arquitectònic abstracte a un lloc i un paisatge molt concret. La simbiosi de la casa i l'entorn es desenvolupa mitjançant una construcció d'una sola planta sota la copa dels pins. La transició entre el paisatge natural de la resta de la finca i la zona central apropiada per la casa s'aconsegueix mitjançant una gran plataforma horitzontal que acull el jardí, tractat amb gran sobrietat mitjançant prada de gespa, camins i àrees pavimentades de línies ortogonals que prolonguen la estructura de l'edificació i un estany piscina que reflecteix la seva imatge.

Una altra de les singularitats és que, després de sis dècades d'ús, l'edifici es manté pràcticament intacte, conservant les seves característiques originals, havent estat objecte d'una restauració acurada de les cobertes i la fusteria exterior el 1997. Conserva també el seu mobiliari, dissenyat en gran mesurada pel mateix arquitecte, que està inclòs a l'expedient de declaració com a part de la seva història.

L'habitatge va ser un projecte de l'arquitecte barceloní Antoni Bonet Castellana per al matrimoni format per Ricardo Gomis i Inés Bertrand entre el 1949 i el 1956 i va ser construït entre el 1957 i el 1963.

A més, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) a la categoria de Monument Històric per la Generalitat de Catalunya el 23 de març de 2021, la figura de més alta protecció en l'ordenament vigent en matèria de patrimoni històric a Catalunya.

Edifici singular únic
La Casa Gomis respon a la tipologia de vila suburbana, freqüent al litoral català com a primera o segona residència de la alta burgesia, però en aquest cas amb característiques singulars per la seva escala, concepte arquitectònic i sistema constructiu. Representa un exemple gairebé únic d'habitatge de l'alta burgesia catalana de mitjans del segle XX i lloc de trobada d'intel·lectuals i artistes.

La seva estructura i organització, fruit de la col·laboració de l'arquitecte Antoni Bonet amb el seu client Ricardo Gomis, personatge compromès amb l'avantguarda cultural catalana com a membre del Club 49, incorpora espais per a la vida quotidiana de la família i del personal de servei, juntament amb altres d'ús polivalent per dur a terme reunions o petits actes culturals. En aquest aspecte, a més dels seus valors arquitectònics, cal reconèixer que la casa va ser un dels llocs de trobada de la cultura barcelonina durant els anys seixanta del segle XX. La Casa Gomis es va convertir així no només en un edifici singular únic, sinó també en un lloc que permet entendre l'evolució de les cultures d'avantguarda a Catalunya durant la segona meitat del segle XX.

Antoni Bonet Castellana
Antoni Bonet Castellana va ser un dels arquitectes més destacats del racionalisme a Catalunya, membre del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i del GATEPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).

Instal·lat a Buenos Aires després de la Guerra Civil, va desenvolupar la seva carrera preferentment a Uruguai i Argentina, tot i que també va projectar obres importants a diverses ciutats espanyoles. Com altres arquitectes de la seva generació, va combinar el desenvolupament dels postulats de l'arquitectura racionalista europea amb l'exploració de les seves arrels en el llenguatge autòcton de l'àmbit mediterrani. Prova d'això és, en algunes de les seves obres, la combinació de formes abstractes i materials moderns amb referències als sistemes constructius tradicionals.