“Explicar el que el feixisme va fer en aquesta societat és la millor vacuna contra el seu avenç actual”

Joan Montblanc

dijous, 29 abril, 2021 - 09:15

En Joan Montblanc Lasaga (el Prat, 1975), historiador i arxivista de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, ha lligat sempre recerca històrica i compromís antifeixista. Autor de nombrosos llibres d’història del Baix Llobregat i de la nostra ciutat, el 2005 va ser documentalista de l’exposició El camp de la Bota de Francesc Abad i en els darrers anys ha elaborat la base de dades d’empresonats i empresonades pel règim franquista al Baix Llobregat. Ara ha comissariat l’exposició El Prat 1939, sobre la repressió franquista a la nostra ciutat, que es pot visitar al Centric fins el 31 d’octubre.

Portes anys investigant la repressió franquista, especialment a la nostra comarca i a la nostra ciutat. Quina va ser la seva dimensió i modalitats?

Més enllà dels aspectes generals que sabem sobre la magnitud de la repressió franquista, calibrar-la a nivell local és més difícil. Per desgràcia, per obtenir al Prat una dimensió estadística més ajustada encara queden anys. Primer cal detectar les víctimes de nombrosos mecanismes repressius i després podrem comparar-les amb d’altres pobles. Ara podem fer-ho en l’àmbit de les presons i els tribunals militars, però abans han calgut molts anys per buidar moltes fonts. El problema és que en d’altres encara estem en una primera fase de quantificació i tot just comencem a estudiar l’impacte de l’exili, camps de concentració o d’altres formes repressives. Hem de ser conscients que estem reconstruint un immens trencaclosques on manquen moltes peces i la majoria estan disperses en nombrosos arxius. Per suposat, això no és un fet involuntari.

“Les víctimes de qualsevol dictadura
mereixen veritat, justícia i reparació”

Control, càstig, víctimes, amnèsia: aquestes són les parts en les quals es distribueix la mostra. A grans trets, què hi podem trobar?

Són els quatre àmbits en que hem sintetitzat un concepte tan elàstic com el de la repressió. Expliquem el control absolut que va implantar el règim per regular i vigilar qualsevol activitat pública i privada. La voluntat de castigar els vençuts i qualsevol dissidència a partir de tribunals d’excepció i tota una sèrie d’espais repressius. També volíem prioritzar el reconeixement a les víctimes, ignorades durant dècades, fent un balanç de les que hem pogut constatar fins el moment. Per últim, volem reflexionar sobre l’estat de la memòria i aquest oblit induït que no només ha afectat la investigació de la repressió sinó que ha inserit la idea de que fer-ho és un problema.

Expliques que la dimensió local, els pobles i ciutats, com la nostra, va ser important per entendre la repressió. Per què?

Els càrrecs contra les persones acusades es fabricaven als pobles on vivien, és el lloc des d’on es podia conèixer qui era qui i aplicar les venjances pertinents. Tots els mecanismes repressius demanaven a les autoritats locals els informes per saber els antecedents de les persones detingudes. És a partir d’aquests com es van construir les acusacions dels consells de guerra amb la participació de molts veïns i veïnes. La conformació d’aquestes xarxes està relacionada amb la intensitat repressiva a cada poble, en casos com el pratenc, explica perquè som el poble de la comarca amb el segon percentatge més alt d’empresonaments.     

“Estem treballant en un dossier
didàctic que ajudi al professorat
a tractar l’exposició a les aules”

L’exposició recull noves dimensions de la repressió franquista que tot just els i les investigadores esteu descobrint. Ens pots posar un parell d’exemples?

Al meu parer, encara hi ha una visió de les víctimes del franquisme restringida a les causes polítiques, que evidentment va ser molt important però que ha deixat a l’ombra d’altres. El cas de les dones seria el més representatiu. A diferència dels homes, el seu empresonament no va ser majoritàriament polític i constata la subordinació i vulnerabilitat a les que les va abocar el règim. A partir d’elles podem entendre la criminalització afegida a les dones polititzades, la dimensió familiar de la repressió i el que van passar moltes vídues de guerra, solteres o familiars de repressaliats, per tirar endavant les seves famílies o soles. Cometre petits delictes com l’estraperlo o exercir la prostitució van ser estratègies extremes de supervivència que caracteritzen l’empresonament femení. Cal apropar-se a la repressió des de noves perspectives. El franquisme no només va reprimir per “delictes polítics” i en molts delictes considerats comuns trobem causes polítiques.  

La darrera part de l’exposició qüestiona alguns dels tòpics en els quals s’ha basat la memòria. Quines perspectives creus que cal canviar?

Com en tot, penso que el primer que hem de fer és apropar-nos amb esperit crític a qualsevol qüestió, encara més als tòpics. És un fet que a partir de la transició el franquisme va sortir impune i les víctimes van tornar a ser oblidades per la incomoditat que suposaven per aquest relat imposat de la “modèlica transició”. Més enllà d’aquests debats teòrics, les assignatures pendents més elementals són totes aquelles que no va assumir l’anterior Llei de memòria històrica basades en el fet fonamental que les víctimes de qualsevol dictadura mereixen veritat, justícia i reparació. Anul·lar sentències, assumir l’obertura de fosses, reparar les víctimes, treure la simbologia franquista dels espais públics, incloent alguns noms de carrers del Prat, obrir i inventariar arxius, investigar la repressió, etc.

“No hi ha persona ni societat que
no s’entengui a sí mateixa sense memòria.
Cal reivindicar-la i enfortir-la amb el
rigor que aporta la història”

Acabem obrint el focus. Per què és important la memòria en el context actual?

Sempre és important, no hi ha persona ni societat que no s’entengui a sí mateixa sense memòria. Un altre tema és que aquesta és subjectiva i pot ser manipulable, seleccionant el que cal recordar i interessa oblidar. Per això, cal reivindicar-la afegint-li aspectes que l’enforteixen com el rigor, l’anàlisi, els fets comprovables, etc, que són els que aporta la història. Per altra banda, explicar el que el feixisme va fer en aquesta societat és la millor vacuna contra el seu avenç actual.   

Confies que moltes escoles i instituts visitin l’exposició?

Esperem que sí, és fonamental. Per la nostra part estem treballant en un dossier didàctic que ajudi al professorat a tractar-ho a les aules.

Bertran Cazorla