“La Casa de l’Energia del Prat és per plorar d’alegria”

divendres, 28 gener, 2022 - 09:15

Francesc Mauri i Domènech (Barcelona, 1966) és llicenciat en geografia, meteoròleg i presentador de televisió, conegut per les seves aparicions com a home del temps a TV3. A Catalunya Ràdio presenta actualment el programa MeteoMauri. També és membre del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya. Mauri va visitar el Prat el 22 de gener, on va conèixer la Casa de l’Energia i va oferir, al vestíbul del Teatre L’Artesà, la xerrada “El temps canvia, el canvi climàtic ens afecta. Transició verda i energètica ara”.

Què li ha semblat la Casa de l’Energia?

Ara en vinc. La veritat és que és per plorar d’alegria; de tot cor. Una oficina com aquesta, la primera a l’Estat, per acompanyar la ciutadania d’una forma integral en temes d’energia, per part de gent molt formada... vaja, és un cas únic; és que aviat tindreu l’Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, visitant aquesta experiència. La Casa de l’Energia demostra que es poden fer coses molt i molt xules simplement volent-ho i posant-hi empenta.

Què podem fer individualment contra el canvi climàtic?

Bé, la Casa de l’Energia va justament per aquí. A veure, el primer que hem de tenir clar és que nosaltres, els humans, som un animalet més de la Terra. Fem el que fem, a la Terra —perdó— se li en fot.

“Fa 100 anys que escalfem la Terra
d’una manera com no havia passat en
els darrers 10.000 anys: una barbaritat.”

Perdó?

Sí, la Terra continuarà existint; el que passa és que nosaltres no podem ser —perdó novament— imbècils i autodestruir-nos com a espècie. Fa 100 anys que escalfem la Terra d’una manera com no havia passat en els darrers 10.000 anys: una barbaritat. És la primera vegada en la història que tenim capacitat per canviar el clima. Si, com sembla, en les properes set o vuit dècades la temperatura mitjana pot pujar 3º, és una bestialitat. Penseu que fa 300 anys teníem només 2º de mitjana menys que ara i l’Ebre a Tortosa es gelava a l’hivern i es podia travessar a peu.

No hem arribat a tant, però sí que ja notem alguns efectes, oi?

Sí, ja fa temps que detectem anomalies en la pluviometria —plou menys i de manera més desordenada—, en la temperatura —fa més calor—, l’aigua de la Mediterrània ha pujat 2º des de finals del segle XIX... L’augment del nombre de nits càlides també és bestial: als anys 80, quan arribàvem a 30º a la costa central era la repera; la marinada sempre ho frenava; i si arribàvem a 32 o 33º Barcelona es fonia. I mireu ara què passa. A Catalunya, el nivell del mar ha pujat mig pam en 30 anys. Són “només” 10 centímetres, però quan hi ha temporal això vol dir que el mar entra 10 metres més terra endins. I això s’està accelerant. La primera línia de costa està perduda: els passeigs marítims, les platges, els deltes... I som un país turístic.

“Hem d’anar cap a la sobirania energètica.
A Catalunya tenim molt sol, molt vent i molta
biomassa. Reaccionem d’una vegada, si us plau!”

Quin panorama! I què hauríem de fer?

Anar cap a la sobirania energètica. A Catalunya tenim molt sol, molt vent i molta biomassa —som el segon país d’Europa amb més boscos i creixent—. I això ho hem d’aprofitar per donar la volta al nostre consum energètic, avui basat en combustibles fòssils (sobretot, gas i petroli) i en centrals nuclears. Reaccionem d’una vegada, si us plau! Hem de ser autònoms i no dependre del preu del gas o del barril de petroli. En això, la Casa de l’Energia del Prat ens pot ajudar: per exemple, amb el tema de les comercialitzadores elèctriques.

Justament, l’origen i el preu de l’electricitat és realment difícil d’entendre per a la majoria de la població.

Cert. És important que tothom demanem a la nostra comercialitzadora que volem electricitat verda, és a dir, procedent de fonts renovables. Si ens diuen que sí, perfecte, però si ens comencen a enredar amb ofertes, tarifes estranyes, horaris... aleshores anem a la Casa de l’Energia, i allí ens ho explicaran tot molt bé, ens faran càlculs i ens diran què és el que més ens convé.

“La primera línia de costa està perduda:
els passeigs marítims, les platges,
els deltes... I som un país turístic.”

I no només en el tema elèctric, sinó també en altres aspectes, oi?

Sí; per exemple, a l’hora d’aïllar millor el nostre habitatge: a la Casa de l’Energia s’ho miren i poden proposar injectar aïllants allà on hi ha cambres d’aire, per exemple, o moltes altres actuacions que no tenen per què ser cares. Allà us faran veure els preus de l’energia d’una altra manera. Això que teniu aquí al Prat és un luxe, una cosa única; enhorabona!