“La meva gran satisfacció ha estat millorar l’aigua del Prat: abans no es bevia aigua de l’aixeta i ara és d’una gran qualitat”

dijous, 31 octubre, 2024 - 09:30

L’aigua i el Prat són dos conceptes estretament vinculats. L’econo-mia i la realitat d’aquesta ciutat deltaica no s’entendrien sense la influència de l’aigua. I la història de la construcció de la ciutat equilibrada que és avui el Prat és en bona mesura la història dels esforços per tenir aigua de gran qualitat a la platja, als estanys, i també a les aixetes. Una figura clau en aquesta història és Aureliano García (1958). Fill d’emigrants andalusos, i llicenciat en químiques, va començar la seva trajectòria professional com a conserge i es jubila després de molts anys de servei a l’empresa pública d’Aigües del Prat, de la qual ha estat gerent en la darrera dècada. Ara que acaba de passar el testimoni a Maria Indurian, la primera dona que liderarà aquesta companyia en els seus 36 anys d’història, reflexiona sobre les fites assolides i les que vindran.

Quina ha estat la teva trajectòria?
Sóc un pratenc nascut a l’any 58 fill d’emigrants andalusos. El meu pare havia estat ‘sereno’. Vaig començar a tre-ballar com a conserge a la plaça Blanes el 1983 mentre acabava la llicenciatura de químiques. Era l’època dels inicis dels ajuntaments democràtics, tothom feia de tot i moltes coses estaven per fer. L’administració autonòmica no tenia prou capacitat de control i els ajuntaments van començar a crear oficines d’informació al consumidor 
i laboratoris d’anàlisi com a eines de defensa de la salut pública. L’any 1987 vam muntar el laboratori municipal al carrer Jacint Verdaguer i durant molt de temps en vaig ser el responsable. El laboratori va passar a Aigües del Prat, on és ara, i em vaig convertir en director adjunt de l’empresa. En sóc el gerent des del 2015, quan es va jubilar el meu predecessor.

De fet, el laboratori és un dels ser-veis que segueix prestant l’empresa.
Sí, seguim fent feines per a l’Ajuntament i altres entitats. Per exemple, aca-bo de signar el conveni d’aquest any amb el Consorci dels Espais Naturals. Agafem mostres de diversos espais aquàtics del delta per monitoritzar la qualitat dels mitjans aquàtics.

Com està l’aigua al delta?
Abans a la platja no s’hi podia anar, el riu era una claveguera... Hem millorat molt, i tenim el repte de seguir millorant per exemple en la qualitat de l’aigua d’estanys com la Ricarda, que té un problema d’eutrofització. Cal augmentar les aportacions d’aigua que fa l’aeroport.

El Prat és una terra d’aigua...
Hi estem absolutament lligats. Tenim riu, zones humides, platja... només ens falta pluja! Ens situem sobre aqüífers, i fins el 1995 ens n’abastíem exclusiva-ment. No és casualitat que la Paperera i la Seda es situessin en el municipi, i avui que ja no existeix aquesta indústria química tenim una altra gran indústria alimentària que viu de l’aqüífer: la Damm.

L’aigua fa del Prat una ciutat singular, però també la forma en què la gestionem: a través d’una empresa pública.
Els pous artesians es van descobrir  fa uns 120 anys i el 1958 es va crear el servei municipal d’aigües. Aigües del Prat es va crear el 1988 com una aposta inèdita a l’àmbit metropolità. Aquesta eina ens ha permès mantenir sempre unes tarifes d’aigua que busquen mantenir costos, no tenir beneficis. I quan hi ha hagut beneficis, s’han reinvertit en millorar el sistema. Això ens ha portat a tenir un aprofita-ment de la xarxa d’abastament del 90 %, una xifra rècord a Catalunya que ens permet estar per sota dels límits al consum en els episodis extrems de sequera, com ara.

Com arriba l’aigua de l’aqüífer a l’aixeta de les llars?
Molt senzill. Hi ha tres pous al Sagnier i tres al Mas Blau, on tenim les dues plantes on tractem l’aigua que extraiem de l’aqüífer i la distribuïm a la xarxa. Hi ha un tercer punt d’injecció, que és la connexió amb la xarxa metropolitana, sota el pont del Mercabarna. Al mig de la xarxa d’abastament hi ha la torre de l’aigua. No és un dipòsit, és una canonada: deixem de posar aigua a la xarxa quan l’aigua està a dalt del dipòsit, que amb 37 metres és l’edifici més alt de la ciutat. Si n’hi hagués un per sobre, necessitaria bombes pròpies.

Què és allò que caracteritza la gestió pública de l’aigua?
Nosaltres prioritzem la qualitat de l’aigua, i no la producció. No pensem en repartir dividends, mirem de servir la millor aigua possible en cada moment. I és clau que el sector públic pugui mantenir sempre la governança d’un àmbit tan estratègic. No pot ser que els ajuntaments no sàpiguen on tenen els dipòsits de la ciutat!

Quines grans fites destacaries d’Aigües del Prat?
Dues fonamentals. El 1995 ens vam connectar a la xarxa metropolitana, de forma gairebé obligada llavors perquè la qualitat de l’aqüífer era dolenta a causa d’un problema de contaminació que hem resolt. Però això fa que avui el Prat no hagi de patir pel subministrament d’aigua en el futur. I el 2009 vam posar en marxa les plantes de tractament d’òsmosi. Abans injectàvem l’aigua directament a la xarxa i des de llavors eliminem les sals que ens interessa eliminar. Després aportem les que volem que tingui de la forma més natural possible amb un procés de remineralització. Ja tenim aquest procés en tres de les quatre línies de producció i una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua per a la quarta.

Quins altres reptes de futur té Aigües del Prat?
Molts usos que s’estan cobrint amb aigua potable es podrien cobrir amb aigua de menys qualitat: la neteja de carrers, el reg d’espais verds... Però a més a més volem fer un pas més, amb les cisternes del vàter, que suposa un 25% del consum domèstic. Això només ho pots fer amb obra nova, creant una xarxa paral·lela a la de la potable. Fa anys que treballem per fer-ho possible. A l’Eixample Sud ja vam fer l’aposta i tenim aquesta doble xarxa preparada per quan ens autoritzin, i cada vegada que renovem un carrer aprofitem per posar les canonades d’aquesta doble xarxa, per exemple ara que hem re-format l’avinguda del Canal. Ho tenim molt avançat. Per fer això Aigües del Prat ha estat clau i l’Ajuntament ha fet seva aquesta filosofia. Ara en temps de sequera, en què ens adonem que l’aigua més cara és la que no tenim, aquesta aposta es demostra com a rellevant. Els primers 500.000 euros que l’ACA va treure per aquest tema van ser per al Prat. Un altre repte important l’estem desenvolupant a Cal Monés. Hi estem construint una immensa pèr-gola fotovoltaica. Ens ajudarà a reduir el 50 % de la factura elèctrica, que és molt important. Tots els equipaments municipals junts consumeixen 11 gigawatts; Aigües del Prat sola, quatre. Si aconseguim que la pèrgola cobreixi bona part d’aquest consum, podrem mantenir baixes les tarifes.

Com resumiries aquests anys al capdavant d’Aigües del Prat?
Treballar al servei públic a la teva ciutat és impagable. I a més en un servei essencial com l’aigua. Estic molt satisfet del que hem fet no només en els darrers deu anys, sinó en les darreres dècades. El meu objectiu històric ha estat que l’aigua del Prat, que tenia molt mala fama perquè era molt sala-da. Abans no es bevia aigua de l’aixeta de forma natural i ara servim una aigua de qualitat innegable.

Bertran Cazorla