"La Treva" inicia la temporada d'arts escèniques a la ciutat

dijous, 26 octubre, 2017 - 12:45

La Treva ha estat la proposta encarregada d'iniciar la temporada d’arts escèniques a la ciutat. Un drama amb el rerefons de la Guerra d’Iraq que ha estat èxit de cartellera.

Per explicar com va anar la representació i quines són les impressions del públic, hem convidat a una espectadora habitual del Teatre que ens faci la crònica. A partir d’ara seran els mateixos espectadors els que ens explicaran les seves impressions, què els ha agradat o no de la proposta o com s’han sentit després de veure d’espectacle.  La crònica de ‘La Treva’ la comparteix amb tots vosaltres l'Assumpta Codinac.

La treva, de Donald Margulies, al Modern

Anar al teatre sempre m’ha agradat, perquè el teatre em dona l’oportunitat de conèixer històries  i personatges molt diversos, em transporta a  altres indrets  o a altres temps o m’explica històries tan reals que les podria haver viscut jo.

La treva té com a rerefons la guerra d’Iraq, i és la història d’una parella de reporters que tornen a casa, als EUA.  Ella, una prestigiosa fotògrafa, ha estat greument ferida per una bomba, i el seu company, reporter i escriptor, després de patir una crisi nerviosa  en ple conflicte, ha hagut d’anar a buscar-la a ella  i acompanyar-la a casa. Quan arriben reben la visita d’un editor i bon amic, i de la seva nova parella,  una noia molt més jove que, aparentment, és molt superficial i ingènua, però que amb els seus comentaris i observacions fa de contrapunt davant de la duresa de les vivències de la parella de reporters.

Una treva, de fet, és una pausa en temps de guerra i en aquesta obra és també el temps que té la parella protagonista per refer  la seva vida, per replantejar-se la seva relació i el seu futur.

Sota la direcció de Julio Manrique, hi treballen quatre grans actors: Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula i Mima Riera. Els dos primers interpreten magistralment la parella protagonista, ens presenten la duresa de la guerra i les atrocitats que s’hi cometen, i ens plantegen el debat sobre l’ètica de la seva feina: ells només son informadors dels fets que presencien però no fan res per modificar la barbàrie que tenen al davant. I  alhora ens  parlen de l’amor, de la relació de parella, de la maternitat, de la passió per la feina, dels seus anhels i les seves frustracions...  Amb la seva interpretació aconsegueixen que els espectadors, des de la platea, puguem viure dins nostre tot allò que ells viuen dalt de l’escenari.

I en sortir del teatre estàs content, tens la satisfacció  d’haver vist aquesta obra, que t’ha remogut per dins i t’ha arribat al fons del cor, i  t’ha fet adonar que els sentiments i les passions humanes són universals.  

És tot un luxe  tenir teatre d’aquest nivell al Prat.  I veure el Teatre Modern ple de gom a gom, no cal dir-ho, fa molt de goig!

Aquí podeu veure algunes imatges de La Treva