La col·lecció etnològica Puig Casas inclou més de dues mil eines i peces utilitzades per les famílies pageses de la zona des de finals del segle XIX fins a l’arribada de la mecanització, cap als anys seixanta del segle XX. Hi podem trobar des de carros, tartanes, carreters, paletes, pesos i mesures, fins a objectes de la vida quotidiana, com parament de la llar, procedents d’una seixantena de cases de pagès del Prat, tres de Sant Boi, dues de l’Hospitalet i de més de cent donacions particulars.
La família Puig Casas, del Prat, va començar la col·lecció a principis dels anys noranta amb les peces que la mateixa família, de la casa de pagès de Cal Pere del Joan Pau, havia conservat. Amb l’objectiu de preservar aquest patrimoni per a les noves generacions i, al mateix temps, fer un reconeixement a la pagesia, van anar restaurant les peces i ampliant el recull amb diverses donacions.
La col·lecció es va exposar al públic per primera vegada en la 50a Fira Avícola, l’any 2023, i també es va poder veure en l’edició de 2024. La voluntat de la família és que en un futur es pugui visitar en una exposició ubicada a la masia de Cal Jaume del Bitxot, situada al bell mig del Parc Agrari i del Delta del Llobregat.
La col·lecció etnològica Puig Casas ens permet endinsar-nos en el dia a dia de la pagesia del Prat i els municipis del voltant des de finals del segle XIX fins a mitjans del XX. La mostra està organitzada en 11 eixos temàtics que inclouen, a banda dels objectes i utensilis, informació i fotografies de l’època que podeu consultar aquí.
Fins al començament dels anys seixanta, les escarxofes es duien des dels camps del Prat fins al Mercat Central del Born de Barcelona en unes grans canastres en forma de cove ovalat fetes de vímet pels cistellers del Prat. En cada cada una hi podien cabre més de 800 kg d’escarxofes i en els mesos de març i abril, les dates de màxima collita, se superaven les cinc-centes canastres d’escarxofes diàries. El transport es feia amb carros, en un viatge d’unes quatre hores, o amb camions.
Per adobar la terra s’utilitzaven adobs orgànics naturals, però com que els excrements que produïa la ramaderia d’oví, boví i porcí del Prat eren insuficients, es depenia dels fems i les latrines de la ciutat de Barcelona. Un altre fertilitzant natural molt emprat va ser el Nitrat de Xile, una barreja de nitrat de sodi i nitrat de potassi que s’extreu de grans extensions d'Amèrica del Sud, principalment Xile. Més endavant es farien servir adobs químics i minerals.
El conreu de la mongeta seca (ganxet terrer) del Prat va ser el més important dels conreus de regadiu d’estiu, temporada en què la terra s’havia de treballar amb molta cura perquè conservés un grau d'humitat suficient per fer-les créixer. Aquesta hortalissa era una de les més apreciades a la llotja de Barcelona. Fins que es van inventar els carretons i les màquines de sembrar, eren les dones qui s'encarregaven de fer la sembra de manera manual, una tasca menys remunerada que les altres feines del camp.
El conreu del blat de moro va ser important en els camps del Prat fins als anys seixanta. Es destinava a la venda i a l’alimentació de l’aviram i del bestiar domèstic i es va sembrar de forma manual fins a l’arribada de la màquina de sembrar; el model Jaime va ser el més utilitzat per la pagesia pratenca.
El gra es mesurava amb uns recipients de fusta reforçats amb ferros i es passava un pal anomenat “rasador” que eliminava el gra sobrant perquè el resultat fos exacte. Al Prat se n'utilitzaven principalment uns anomenats mitja quartera. Un sac de mongetes contenia dues mitges quarteres, equivalent a uns 66 kg aproximadament.
A inicis del segle XX es comencen a aplicar mesures i recomanacions sanitàries a la llet i el consum entre la població general augmenta de manera important. Al Prat, es produïa llet fresca per abastir el municipi i la ciutat de Barcelona en vaqueries petites o mitjanes (de tres a vint vaques) i en grans explotacions ramaderes com la Colònia Casanovas i la Granja la Ricarda.
El capó és el pollastre castrat destinat a l’engreix. Durant segles el coneixement i l’habilitat de capar els pollastres era transmesa de generació en generació per les àvies de les cases de pagès, que eren qui se solien encarregar d’aquesta tasca. Cap a mitjan segle XX, l’activitat es va professionalitzar. Josep M. Juncà Navarro (Barcelona 1924 - El Prat 2019), va ser el capador professional més important del Prat dels anys cinquanta fins als vuitanta, arribant a superar el miler de castracions en un sol any.
El baster, dit també guarnicioner, era l'artesà que treballava el cuir per confeccionar guarniments per a animals de peu rodó, tant d’arrossegament i tir, com per a carruatges. També s’encarregava de reparar els guarniments que es feien malbé i de confeccionar veles per a tartanes i carros. Al llarg del segle XX, la demanda de guarniments, va anar disminuint i la majoria dels basters combinaven l’ofici amb el de matalasser.
Les moles o rodes d’esmolar han estat essencials en el dia a dia dels pagesos, ja que permetien mantenir les eines en perfecte estat. Solien dur un disc o roda de pedra de gres vermell procedent de les pedreres de Cervelló i Vallirana que es feia girar amb una maneta perquè la pedra fregués la fulla de l’eina i recobrés les condicions òptimes per al seu ús.
El pa ha estat un aliment bàsic per a la subsistència durant segles. En les zones rurals s’acostumava a fer a casa; una tasca llarga i delicada de la qual s’encarregava la mestressa de cada llar. Se solia fer pa per a tota la setmana i la seva elaboració també tenia un sentit religiós: abans de llescar-lo, es tallava una creu amb el ganivet i, si en queia un rosegó a terra, se li feia un petó.
Fins a la primera meitat del segle XX, al Delta del Llobregat, l’alimentació de la pagesia estava basada en l’autoconsum, amb els productes provinents dels camps de conreu i de l’hort i, per això, anava variant segons la temporada de l'any. El pa, l’oli, el vi i les mongetes eren els principals aliments i es consumien en abundància. En general, es matava un porc l’any, que proveïa la família d’embotits, confitats i cansalada per aquest període i en les festes assenyalades, com Nadal o la Festa Major, es menjaven rostits de pollastres, ànecs i oques.