Sexualitat a la maduresa

A càrrec de Noemí Domínguez, psicòloga-sexòloga i terapeuta de parella. 

La sexualitat a la maduresa está envoltada de misteris, tabús i dificultats per a moltes persones. Tots ells en ofereixen, en general, una imatge negativa i distorsionada de la sexualitat en aquesta etapa de la vida. Mites com que les persones grans ja no tenen ganes ni interès pel sexe, que amb l’edat el desig desapareix, o la imatge tan caricaturitzada del "viejo verde" o de la "viuda alegre", no fan más que evidenciar les tabús i desconeixement de la sexualitat en aquest moment vital.

La realitat, però, es que la necessitat d’intimitat, de tocar i de ser tocats i tocades, està present durant tota la vida. L’envelliment ens obliga a anar adaptant les relacions sexuals als canvis que implica, però no fa desaparèixer moltes vegades ni les ganes, ni el desig, ni molt menys el plaer. 

Amb l’envelliment també augmenta la presència de malalties, i la presa de medicacións, que condicionen la resposta sexual. Un cop més, que no hi hagi una erecció com ens agradaria, que no tinguem tantes ganes, o que no puguem fer determinades postures, no necessàriament ha de portar-nos a renunciar a les relaciones sexuals. Podem adaptar-les per continuar gaudint. 

Afortunadament, no existeix un model de sexualitat únic per a tothom. La forma en que cadascú i cadascuna viurà la maduresa dependrà de la seva biografia sentimental i de les seves experiències; de la seva situació personal, així com també de les seves actituds i creences sobre la sexualitat. Això ens dona un gran marge per poder decidir com volem viure i relacionar-nos sexualment.