El Percebeiro. Crònica d'una caiguda

dijous, 24 gener, 2019 - 13:30

La Ma Carmen Ibáñez és actriu del Teatre Kaddish i molt asídua a la programació del Teatre Modern. Va venir a veure "El percebeiro y otros relatos de la filosofía del no me voy a caer" i ens fa arribar aquesta crònica.

"Dijous 17 de gener, un dia plujós molt adient per anar a veure l’obra El percebeiro y otros relatos de la filosofia del no me voy a caer, amb David Menéndez.

Després d’una jornada laboral, quina millor manera de finalitzar el dia. L’obra era la segona vegada que l’anava a veure. El primer cop em va sorprendre la posada en escena. Però he de dir que aquest dijous encara vaig gaudir-ne més. L’escenari era ple de gom a gom, tots en rotllana, expectants.

Un llum era tot el que hi havia, subjectat per una noia. El silenci es mastegava i, de cop, la foscor, acompanyada d’un so de trencada de vidres i aquelles petjades que van trencar el silenci.

L’aparició a escena va despertar la mirada del públic. Impressionant el moviment corporal del David, la seva veu. No podies deixar de mirar-lo. Fantàstica la seva capacitat d'interactuar amb el públic i captar la seva atenció. Cada relat era una proposta a la reflexió. La por a caure. Qui no ha viscut la pressió de la por a caure?. I com, a cada instant, anava arrelant en nosaltres el seu missatge “Y no pasa nada”.

El percebeiro, un ofici que ens porta a la reflexió de viure en tot moment en el límit de la caiguda. El relat de les mines a Brasil, amb un ritme trepidant, també ens va endinsar en la por a caure. I el moment culminant de l’obra, el públic amb una copa de vi al cap, bellugant-se i ballant per l’escenari amb la pressió de mantenir-la al cap fos com fos, plena d’aigua.

I per finalitzar, el col·loqui amb el director i l’actor. El públic present va verbalitzar les seves pors, les seves caigudes i sobretot el que per cadascú representa la caiguda i la pressió que això suposa.

Una vetllada amb una copa de vi, molt familiar. Entranyable la senzillesa del David i la sinceritat amb què va respondre a les preguntes. Per un moment ens va fer perdre la por a caurE, i en el ca de caure ens va convèncer de que realment “NO PASA NADA”

Gràcies Carmen per les teves paraules  i fins a la propera!!!

Si voleu posar imatges a la descripció feta per la Carmen, podeu visionar aquest reportatge fotogràfic de la Inma Quesada