dilluns, 28 setembre, 2015 - 18:00
Mònica Escrig a la festa major del Prat. Encara ho flipo. Recordo el dia que el Jose em va trucar i em va preguntar si podia pasar-me a veure’l a La Capsa. "És clar", li vaig dir, com sempre.
Quan el Jose o la Marta truquen es perquè algo bo es prepara; vam demanar un café i de cop em diu: “hemos pensado en ti para el concierto del lunes en el fondo de Festa Major”. No m’ho podia creure, han pensat en mí?.. de veritat?.. li vaig dir que sí.. evidentement, sense pensar-ho ni un segon.
Vam quedar en parlar-ho més endavant, però el meu cap ja no deixava de donar voltes, què fare? quins temes? a qui trucare?… i els músics? Els vaig escollir de seguida, ho tenia clar, gent a la que admiro i estimo, però i si no poden, o no volen?. Tots van dir que si i de seguida.
Vale, doncs ara el repertori, una altra menjada d’olla, dies i dies donant-li voltes… i, a la fi, ho vaig tenir clar també faria el que em vingués de gust, cançons que sempre havia volgut cantar amb gent amb la que sempre havia volgut tocar, crec que no fa falta més sentit que aquest.
L’objectiu estava clar: pasar-ho bé, a l’escenari i als assajos. Tot aquest projecte ha estat una historia ,amor amb la música, amb els musics i amb La Capsa i la seva gent, sense ells res no hauria estat possible.
Per això vull mostrar un etern agraïment a la Vamaca, el Buenmojo, el Fosi Barri, el Pedro Chica, el Marcos Galvan, l’Iñaki Ezcurra, l’Alfred Garcia, la Sara Tamoud, la Judith Casas, el Willy, la Marta Ardiaca i el Jose Arias. Crec que ho resumiré tot amb aquesta cançó que avui ha obert el concert.
Mònica Escrig
dimarts, 5 novembre, 2024 - 13:15
dimarts, 5 novembre, 2024 - 11:00
dilluns, 4 novembre, 2024 - 11:30