El Cèntric obre portes a l'òpera

dimecres, 4 novembre, 2020 - 11:00

Una porta oberta és sempre una oportunitat. Les portes ens obren nous camins, noves vies per fugir, endinsar-nos, conèixer; calmar el nostre esperit crític i aportar-nos quelcom de nou a les nostres vides.

A hores d’ara, la nostra vida es veu afectada per aquesta pandèmia de la qual l’única certesa que tenim és que en sabem ben poc. Les portes es tanquen deixant llars endins i ens empetiteix com a persones en un confinament que moltes vegades és més que físic d’esperit. Hi ha, però, ocasions en les que les portes resten obertes, encara que amb restriccions, oferint-nos l’oportunitat de compartir, aprendre i sentir-nos part d’una comunitat a la que pertanyem i de la que tal volta hem viscut massa d’esquenes.

A la Sala d’actes del Cèntric Espai Cultural, amb totes les mesures de seguretat, perquè la cultura és segura, i amb les seves portes obertes degut a la normativa vigent, vam tindre l’ocasió de poder xerrar i parlar del que l’òpera suposa per l’art a la nostra societat. Una aproximació sense pretensions academicistes, però amb la voluntat de fer arribar de forma senzilla i desmitificada aquesta manifestació artística tan meravellosa com per molts desconeguda.

Una porta oberta convida, i potser per això, persones de totes les sensibilitats es van aplegar per oblidar-se per unes sessions de la realitat que vivim i deixar-se portar per la seducció de l’òpera. Algunes ja iniciades, d’altres amb curiositat alimentada per haver assistit a alguna de les projeccions del cicle Viu l’Òpera de l’auditori del Cèntric, i també gent sense cap contacte previ amb aquest món.

Compositors, llibrets literaris, propostes escèniques, tot comentat des d’una òptica planera i intentant destil·lar el realment important de les falses etiquetes elitistes que molts cops acompanya el nom òpera. Quatre sessions on vam parlar de l’Abc de l’òpera, de la mort i l’amor, de l’humor en l’òpera i, per acabar, una sèrie de noms imprescindibles per entendre aquest art. Les sessions van estar acompanyades d’exemples en àudio i vídeo, i és que no hi ha res millor per explicar que és l’òpera que ficar un exemple. Tots els materials emprats a les sessions es van compartir via telemàtica amb els/les assistents, per tal que puguin continuar gaudint d’aquest món en qualsevol moment del dia. L’òpera és passió i la passió s’ha de viure, no és gens fàcil d’explicar. Un entorn segur que en definitiva va fer que moltes persones veiessin l’oportunitat d’apropar-se i comprovar in situ que l’òpera és el que nosaltres volem que sigui per nosaltres, una experiència única i personal.

L’entrada al món operístic conté tantes portes com títols hi ha al repertori de més de quatre segles. Portes que de vegades ens enlluernen només obrir-les i d’altres on es veu una petita llum al fons i on hem de fer un acte de fe per tal de gaudir-les més endavant. Portes que contenen històries d’amor, desenganys, joia, secrets, passions i tot el que l’ésser humà sent. Per això és important saber triar la porta, la teva porta. Hi ha qui som de portes barroques, pesades i amb adornaments arreu, hi ha qui prefereixen les entrades netes i clares d’una porta de vidre, i hi ha qui no sap encara quina és la seva.

La nostra intenció fou ensenyar que tothom  tenim la clau per endinsar-nos en el món de l’òpera i que quan més ens refiem del nostre instint, dels nostres gustos, del que som, abans reconeixerem la nostra porta. Portes obertes que ens fan més lliures, i és que l’art és una de les millors mostres d’aquesta llibertat inherent a les persones.

Miquel Àngel Martínez