“Per construir alternatives més justes i sostenibles, necessàriament hem d’abordar col·lectivament la transformació del model energètic”

dijous, 5 novembre, 2020 - 08:45

El planeta s’enfronta a una crisi sanitària, però també una de climàtica. Per fer-hi front, el plenari de l’Ajuntament ha aprovat la Declaració d’emergència climàtica. Aquest full de ruta per fer front des de la nostra ciutat a aquest repte global es va presentar aquest octubre en un acte en el qual van participar el periodista Jose Luis Gallego i Alba del Campo. Directora del documental OligopolyOFF, del Campo desenvolupa, des de l’Ajuntament de Cadis, polítiques contra la pobresa energètica i per impulsar una transició energètica

Què vol dir que estiguem en emergència climàtica?
Tota la vida depèn del clima i en 150 anys de capitalisme ecocida l’hem hipotecat. La nostra civilització enfronta el repte descomunal de descarbonitzar-se i adaptar-se a profunds canvis en temps rècord sense haver-se preparat. Tenim un model econòmic que viu d’esquena a la base social i material que el sosté, d’esquena a la contaminació i les desigualtats que genera i als límits dels recursos i dels embornals del planeta. Tenim cada vegada menys temps per invertir les prioritats de les nostres societats i protegir la vida.

“Aquesta pandèmia i les que vindran
tenen a veure amb la degradació dels
ecosistemes produïda per l’acció humana”

A quins riscos s’enfronta el planeta?
Les conseqüències de la crisi climàtica ja són aquí. Els fenòmens climàtics extrems i la degradació ambiental són ja la principal causa de migracions del planeta. Sequeres cada vegada més pronunciades, onades de calor, inundacions, pluges torrencials, ciclons... són fenòmens climàtics cada vegada més freqüents i pronunciats. Estem en una crisi ambiental sense precedents, que forma part d’una crisi de civilització. La nostra forma d’habitar el planeta no pot continuar com la coneixem. Tot el que volem està en risc.

Ara, a més, patim la COVID-19. Com es relaciona amb l’emergència climàtica?
Des de la ciència i l’ecologisme social s’adverteix de fa dècades que la biodiversitat és l’eix fonamental de la salut dels ecosistemes. Totes les espècies són necessàries; totes compleixen una funció. Aquesta pandèmia i les que vindran tenen a veure amb la degradació dels ecosistemes produïda per l’acció humana en un model econòmic que ha perdut tot judici.
Això, d’una banda, té la catastròfica conseqüència de la desaparició de milers d’espècies que ens protegien, i de l’altra afavoreix l’exposició humana a processos de zoonosis, és a dir, al fet que saltin malalties d’unes espècies a la nostra.

“Les conseqüències de la crisi climàtica
ja són aquí i queda cada vegada menys
temps per invertir les prioritats de les
nostres societats i protegir la vida”

N’hi ha que relativitzen l’emergència climàtica, o contraposen la lluita contra ella amb la reactivació de l’economia. Són objectius contradictoris?
El nostre model econòmic està al centre del problema. Reactivar una economia que dóna l’esquena a la vida pot permetre’ns generar diners per tapar forats, però no solucions a mig i llarg termini. És el model el que fa aigües. Necessitem una economia que posi en el centre la satisfacció de les necessitats de les persones, dins dels límits ecològics de la planeta, prioritzant la redistribució dels recursos, no l’obtenció d’un lucre i l’acumulació del mateix per part d’unes poques empreses.

Com pot ser la transició energètica una eina d’empoderament ciutadà?
Tot el que fem requereix energia i, no obstant això, els darrers 50 anys hem viscut en la inòpia sobre els seus impactes i costos reals. La nostra ignorància era funcional en un sistema de consumidores passives on les grans empreses energètiques han fet caixa i els partits tradicionals han promogut el borreguisme polític. A més de generar una ingent riquesa, s’ha generat molta pobresa i molta ignorància. Per construir alternatives més justes i sostenibles, hem d’abordar col·lectivament la transformació del model energètic: canviar el nostre rol, fer-nos responsables, participar en la presa de decisions de les polítiques que ens afecten, començar a reduir el nostre consum, a prioritzar en què s’inverteixen els recursos, a produir energia juntes.

“Necessitem una economia que posi
en el centre la satisfacció de les
necessitats de les persones, dins
dels límits ecològics de la planeta”

Al Prat hem posat en marxa l’eina elprat.cat/estalvielectric per ajudar la ciutadania i el comerç a revisar la seva factura. Com podem recuperar aquest control?
Hauríem de començar a desmuntar els enormes privilegis de les empreses energètiques, ni el BOE ens protegeix, ni els grans mitjans ens informen. Podríem tenir una factura energètica òptima i pagar l’indispensable per l’energia, però ningú obliga les empreses a donar-nos aquesta informació. La responsabilitat és de qui escriu aquestes lleis.

Quin paper poden tenir les ciutats davant un repte d’aquesta envergadura?
Les ciutats que com Cadis o el Prat es proposen tenir cura de la gent poden informar, acompa-nyar, ajudar a resoldre problemes, a empènyer un canvi cultural, a mobilitzar i fer d’altaveu. És important incloure a la gent en la planificació de la transició ecològica i en les estratègies de resiliència. Crec que aquestes dues ciutats tenim una mirada comuna i ens seguim de prop per aprendre dels errors i els encerts de l’altra.
Però el repte a què ens enfrontem és descomunal. Necessitem aliances socials àmplies, diverses i generoses, entre ajuntaments, moviments, universitats, cooperatives... hem d’impulsar un teixit social fort i espès que ens ajudi a posar les prioritats de la gent davant d’interessos espuris. En això és en el que m’agradaria que col·laboressin les ciutats.

Bertran Cazorla