2- Adobar la terra
Per adobar la terra s’utilitzaven adobs orgànics naturals, però com que els excrements que produïa la ramaderia d’oví, boví i porcí del Prat eren insuficients, es depenia dels fems i les latrines de la ciutat de Barcelona. Un altre fertilitzant natural molt emprat va ser el Nitrat de Xile, una barreja de nitrat de sodi i nitrat de potassi que s’extreu de grans extensions d'Amèrica del Sud, principalment Xile. Més endavant es farien servir adobs químics i minerals.
El carro de la bota de la bassa s’utilitzava per al transport de la bassa. La bassa és la matèria fecal semi líquida que s’empra per adobar la terra. La bota es buidava en uns grans dipòsits que hi havia a totes les cases de pagès anomenats “conductu”. Aquesta bota procedent de Cal Carrisques tenia una capacitat de tretze preses. La presa és la portadora per dur la bassa de les latrines al carro de la bota.
El transvasament de la bassa al conductu es feia mitjançant la canal. La bassa es podia barrejar amb l’aigua del rec o bé escampar-la a la terra mitjançant la portadora i el bujol.
El carretó dels fems s’utilitzava per transportar els excrements de qualsevol animal (vaques, cavalls, porcs, gallines) des dels estables i galliners cap al femer, on es produïa la fermentació junt amb la palla i servia per adobar la terra.
Un altre fertilitzant natural molt utilitzat va ser el Nitrat de Xile. És una barreja de nitrat de sodi i nitrat de potassi. S’extreu de grans extensions d'Amèrica del Sud, principalment de Xile amb espessors de fins a 3,6 metres.
Portadora: recipient de fusta ovalat, proveït de dos agafadors. Servia per transportar raïm, fruites, aigua… Al Prat es feia servir per buidar la bassa. Les portadores eren transportades amb l’ajuda dels semalers, dos pals que es passaven per sota dels agafadors.
Bujol: Galleda de llautó amb un mànec de fusta molt llarg. Era per agafar aigua del rec o del solc quan se sembrava. També s’utilitzava per buidar la bassa, la latrina i per recollir els pixums de l’animal mentre es trillava.
