Un ciutat humana

divendres, 1 novembre, 2002 - 01:00

Una ciutat coherent, complerta, sostenible i diversa. Aquests serien els criteris que definirien la política urbanística d'un govern progressista del nostre temps. Es aquesta direcció en la que l'Ajuntament del Prat pensa, dissenya i executa totes les obres que configuren la ciutat, el nostre entorn, el nostre carrer, el nostre barri, els nostres espais públics.

Fa poc més de 20 anys, quan els ajuntaments democràtics van iniciar la seva política urbanística, les ciutats del àrea metropolitana, entre elles El Prat, eren nuclis atapeïts, desequilibrats; eren aglomeracions deshumanitzades, on amb prou feines els veïns podien veure ploure sense pesar que ben aviat s'inundaria el carrer, es desbocaria el riu o tindria goteres a casa seva. On els espais públics eren quasi inexistents, on sortir a jugar al parc era un luxe de les zones altes de les grans ciutats, i on tirar brutícia al terra era un hàbit extés, perquè trobar una paperera era tant difícil com mantenir neta la ciutat.
Amb aquesta càrrega feixuga, conseqüència del passat històric i polític del nostre país, els equips de govern sorgits de les urnes, es varen posar mans a la feina. Els primers anys es varen dedicar recursos i temps a solventar aquestes deficiències d'infraestructura -a construir claveguerams, col·lectors, etc...-, i d'urbanisme -a fer parcs, equipaments a l'abast de tothom, es a dir, a humanitzar l'entorn més proper, la ciutat.
Un cop conquerides les primeres fites, i aconseguides ciutats dignes, on la ciutadania se sentís més còmoda, amb els serveis bàsics al seu abast, i amb un inici d'orgull personal per la seva ciutat, els ajuntaments, i entre ells, el nostre, es van dedicar a crear una ciutat coherent a l'entorn de l'espai públic. Els equips de polítics i tècnics municipals responsables d'urbanisme varen començar a dissenyar una ciutat vertebrada, pensada com un tot, que oferís la màxima qualitat de vida als seus habitants. Així, i en algun cas amb la col·laboració, d'altres administracions, es vàrem iniciar les obres de millora de l'entorn, tant a nivell urbà com d'equipaments. Es vàrem posar les pedres al servei de les persones i ben aviat quasi tots els indrets del Prat varen contar amb carrer i places ben pavimentades, parcs amb jocs infantils i entorns naturals, equipaments esportius, culturals, de lleure, etc... La ciutat ja era digne.

La aposta actual
Però el temps va passant i l'Ajuntament continua posant imaginació i diners per fer una ciutat encara millor, perquè la construcció d'una ciutat no s'acaba mai. En aquesta tercera fase de desenvolupament urbà en la que ens trobem, la política va dirigida a aconseguir una ciutat coherent, complerta, sostenible i diversa. Una ciutat amb la seva personalitat pròpia, on es recuperin els elements existents i es potenciïn els nous, on es revaloritzin els espais per a fer-los més útils a la societat, on es preservi el paisatge. Es fa una aposta per la qualitat constructiva, la innovació i la modernitat, en la significació més amplia de la paraula.

Microurbanisme
En aquest sentit, son moltes les accions que es duen a terme al Prat. Un dels àmbits que demana més esforç inversor és l'anomenat microurbanisme, el de mida més humana. Carrers peatonals, aceres més amples, disminució de barreres arquitectòniques, rotondes ajardinades, nous elements de mobiliari urbà, etc...
"Es un treball global -explica Mercé Llopis, arquitecta responsable dels espais públics- en el que la ciutat es pensa con un tot. Volem aconseguir sistematitzar els criteris i aportar coherència a tots els projectes, la qual cosa no vol dir, que cadascun no tingui la seva pròpia imatge".
Un dels resultats més espectaculars ha estat la urbanització de l'Avinguda del Canal. Era el primer cop que s'urbanitzava aquesta avinguda entre el carrer Doctor Soler i Torrents i el carrer Apel.les Mestres, la qual s'ha executat amb la col·laboració econòmica dels veïns. Aquí podem trobar resumits els conceptes urbanístics que s'apliquen a la ciutat actualment: una avinguda per a les persones, on es prima el peató, d'una manera que ni tant sols hi ha aceres, tot el paviment està al mateix nivell, és un gran passeig. La sostenibilitat: a tots els elements possibles s'ha aplicat aquest criteri. Per una banda el paviment està fet de amb llambordes extretes d'altres carrers i que s'han tallat pel mig, de manera que formen un paviment llis i agradable. La zona més propera al CEM Fondo d'en Peixo s'ha tractat amb un jardí mediterrani, amb arbres i sauló, materials que propicien un millor drenatge de l'aigua i un estalvi de manteniment. Per una altra banda, els bancs que s'han posat, al igual que tots els que es posen a la ciutat, estan fets de fustes ecològiques, que provenen de boscos ben gestionats, la qual cosa es garanteix mitjantçant el certificat FSC. Segons Raquel Gómez, responsable de l'Àrea de Boscos de l'organització ecologista WWF/Adena, "la decisió del Prat de Llobregat d'exigir fusta certificada FSC és un exemple a seguir per altres municipis que compten amb Agenda Local 21 i volen portar a la pràctica els seus compromisos d'ús sostenible dels recursos. Esperem que en un futur proper aquesta fusta procedeixi de boscos espanyols".

Capvespre a l'avinguda del Canal
Un dels millors moments per a passejar per l'Avinguda del Canal es quan cau del sol i s'encenen els fanals, que proporcionen una llum càlida, sorgida d'unes faroles de disseny modern i elegant, que li dona un fisonomia sorprenent.
Però al Prat hi ha molts indrets que sorprenen. Nomes ens cal passejar con si fóssim turistes a la recerca de coses noves, com si volguessim redescobrir la nostra ciutat. Un dels aspectes que pot aclaparar la atenció de l'hipotètic turista pratenc son les 34 escultures que hi ha als nostres carrers. Des del 1976 en que l'escultor Manel Álvarez va fer la escultura dedicada a la figura del Coronel Sanfeliu (situada a l Av. Verge de Montserrat), fins la de Eureka d'Albert Udaeta, a la mateixa avinguda Montserrat, cantonada amb carrer Pare Andreu de Palma, han passat molts esdeveniments ciutadans, entre ells dos Simposis d'Escultura al Carrer. El primer, l'any 1989 i el darrer durant aquesta primavera, que han servit per acostar l'art a tothom, fer-lo més assequible i més entenedor, a la vegada que estem fent que els carrers del Prat siguin una mica museus a l'aire lliure. "Crec que és molt interessant acostar l'art al públic que normalment no visita museus ni galeries, i que tothom pugui veure que els artistes no som gent estranya que inventem coses rares que ningú no entén. El fet de veure el dia a dia, la feina dura, les eines pesades que utilitzem, l'aspecte més tècnic de la nostra tasca, sorprèn molt. Ningú no s'imaginava la pols, la brutícia i l'esforç físic que significa. Han pogut veure que fer una escultura és feina, una feina tan feixuga com la que fa qualsevol obrer.", afirma el que també ha estat coordinadors del dos Simposis d'Escultura, Manel Alvarez.
Si els propis pratencs i pratenques ens poden sorprendre amb elements nous del paisatge urbà, imagineu algú que fes uns 20 anys que no trepitja el Prat.
Seria tant difícil de reconèixer¡, sobre tot si ens fixem amb els espais públics: el Parc Nou, el Parc de la Solidaritat, l'Hort de las Virtudes, els Jardins d'Àngel Guimerà , la Plaça Pirineus i la zona verda del Granja, per nomenar alguns. Punts d'encontre, de lleure, de diàleg, irrenunciables en una societat com la nostra.

El Prat, bona cara
Aquest es el lema de l'Oficina d'Edificació i Habitatge de l'Ajuntament, un servei nascut de la voluntat d'aposta decidida per la millora de la ciutat en tots els seus aspectes, la qual cosa suposa també la millora dels habitatges, tant rehabilitant els antics com proporcionant la nova construcció. "Un dels objectius d'aquesta Oficina és compartir amb els ciutadans i ciutadanes la cultura de la rehabilitació i del manteniment dels edificis, tant assessorant-los des de el punt de vista tècnic com informant-los dels ajuts públics al seu abast", explica Marta Borbonet, directora de l'Oficina .
Pero la personalitat dels carrers i la seva coherència estètica les conformen els molts elements que els composen: les façanes dels edficis, els colors, els rétols publicitaris, els aparells d'aire condicionat, etc... Des de l'Oficina s'està treballant per l'elaboració d'un estudi per a la millora del paisatge urbà, amb la intenció de disposar d'un document que analitzi la situació real del municipi i faci propostes concretes per a la seva millora . Englobarà tot el teixit residencial actual de la ciutat (272 hectàrees), que podrà convertir-se en una ordenança que regularà aspectes com els criteris bàsics per a la rehabilitació i restauració de façanes segons la seva tipologia i antiguitat, com també la utilització de colors i materials. Aquest estudi inclou una proposta que ja està en marxa, i que es podrà presentar a finals d'any. Es tracta de l'Estudi sobre els colors de les façanes de la ciutat, que amb conveni de col·laboració amb les empreses Atofina España, SA; Clariant Ibérica, SA i Indústrias Titan, SA, s'està realitzant ,per aplicar els millors criteris tant per la nova construcció com per a la rehabilitació.
Una altra iniciativa de la Oficina ha estat la convocatòria dels Primers Premis d'Arquitectura amb l'objecte de premiar les obres més significatives realitzades al nostre municipi en els darrers anys, tant si es tracta d' edificis de nova planta com d'edificis rehabilitats. Durant el mes de setembre es van atorgar aquest premis, tant des de el punt de vista del jurat com el de la ciutadania que va tenir oportunitat d'expressar la seva opinió i atorgar el Premi de la Ciutadania ( veure despiece)

No oblidar l'ahir
Encara que El Prat és, en molts aspectes, un municipi nou, alberga elements d'interès històric i artístic, probablement molts més dels que molts pratencs i pratenques suposen. A banda dels edificis que es poden considerar "emblemàtics", com la Casa de la Vila, Torre Muntadas, Torre Balcells..., també hi ha que, tot i ser més modestos, són el reflex d'una època, un testimoni de la història. Per tal de salvaguardar-los, l'Ajuntament ha elaborat el Catàleg per la protecció dels elements d'interès del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del municipi. En total, el composen 59 elements a protegir com a memòria de la nostra història. Perquè a l'hora de pensar i de fer , es bo mirar sempre endavant, sense oblidar-se, però, de preservar el passat, la identitat. Construir és crear i preservar és estimar.

Dolors Pérez Vives
 

Despiece :

Premis d' arquitectura

Del total de 19 edificacions finalistes, han estat guardonades 8 d'elles. Quatre per part del jurat i quatre a partir del veredicte de vot ciutadà.

El passat setembre es va fer la entrega dels Primers Premis d'Arquitectura del Prat de Llobregat, amb els quals l'Ajuntament , a través de la Oficina d'Edificació i Habitatge, vol fomentar que les actuacions que es facin en aquest àmbit siguin de qualitat. Amb aquests Premis es vol distingir les millors obres recents de la ciutat. Així, s'han premiat les persones (promotors, tècnics i constructors), que entre els anys 1998 i 2001 han finalitzat alguna obra privada.
Per això s'han establerts quatre categories: Habitatges de nova planta, Altres usos de nova planta, Edificis rehabilitats, i Rehabilitació integral de façanes.
El jurat ha atorgat el premi a l'obra més representativa de cada categoria, i la votació popular, dona el premi a l'obra escollida per la ciutadania.
Per part del jurat.

Categoria 1 - Habitatges de nova planta
TÍTOL PROJECTE 4 habitatges, oficina i local
TÈCNIC   Josep Puig Torné
    Elisa Puig Rojas
PROMOTOR  Cases d'en Puig SL
CONSTRUCTORA Concesto SL
ADREÇA   Pl. de la Agricultura 1

Categoria 2 - Altres usos nova planta
TÍTOL PROJECTE Planta de catering
TÈCNIC   Javier Rui-Wamba
PROMOTOR  Iber Swiss Catering, SA
CONSTRUCTORA Bastir Constructora Catalana
ADREÇA   Canudas 8

Categoria 3 - Edificis rehabilitats
TÍTOL PROJECTE Rehabilitació façana i
    Ampliació oficines
TÈCNIC   Josep Juanpere
    Josep Riu
    gca
PROMOTOR  San Patrick, SA
CONSTRUCTORA Codecsa, SA
ADREÇA   Ronda Ponent 27

Categoria 4 - Rehabilitació integral de façana
TÍTOL PROJECTE Rehabilitació façana
TÈCNIC   Pedro Mazorra
PROMOTOR  Comunitat de propietaris
CONSTRUCTORA Gaspar Moreno
ADREÇA   Av. del Canal 172-174

Per part del vot ciutadà: 173 paperetes.
Categoria 1 - Habitatges de nova planta
TÍTOL PROJECTE Habitatge unifamiliar
TÈCNIC   José Juan Martínez 
PROMOTOR  Carme Tortosa 
CONSTRUCTORA Angel Capistros Badet
ADREÇA   c. del pintor Isidre Nonell 99

Categoria 2 - Altres usos nova planta
TÍTOL PROJECTE Nau industrial
TÈCNIC   Josep Mª Guixé
    Josep Mª Sirvent
PROMOTOR  Albert Lluch
CONSTRUCTORA Esctructuras Cercon SA
ADREÇA   Gaiter de Llobregat 158-160

Categoria 3 - Edificis rehabilitats
TÍTOL PROJECTE Rehabilitació façana i
    Ampliació oficines
TÈCNIC   Josep Juanpere
    Josep Riu
    gca
PROMOTOR  San Patrick, SA
CONSTRUCTORA Codecsa, SA
ADREÇA   Ronda Ponent 27

Categoria 4 - Rehabilitació integral de façana
TÍTOL PROJECTE Rehabilitació façana
TÈCNIC   Domingo Pitarch
PROMOTOR  Comunitat de propietaris
CONSTRUCTORA Gjaltema Bouwchemie SL
ADREÇA   Josep Anselm Clavé 50

Despiece:

Nomes al Prat:

Edifici Tanatori Municipal
Edifici CEM Sagnier
Edifici de La Capsa
- Edifici de l'Ajuntament. Edifici neogòtic construït l'any 1905. Remodelat aquest mateix any.
- Edifici CEM Julio Méndez
Jardins d'Angel Guimerá (inclou jardí d'olors per a invidents)
34 escultures al carrer
Font del Gall
Font de La Granja
- Cases d'en Puig. Construïdes l'any 1784 són els edificis més antics que es
conserven del nucli urbà. Han passat a propietat municipal i s'han destinat a centre d'informació ambiental.
Parc Nou
Parc de la Solidaritat
- Torre Muntades. Antiga torre d'estiueig de la família Muntadas. Al final de la Guerra Civil va ser ocupada per la Falange i l'any 1947 va ser adquirida per l'Ajuntament. Actualment acull la Sala d'Art Josep Bages i la seu el grup teatral "Kaddish".
- Torre Balcells. Edifici construït entre els anys 1850 i 1860 destinada a torre
d'estiueig i a activitats agrícoles i ramaderes. L'any 1969 va ser adquirida per l'Ajuntament, que el destinarà a Casal Municipal de Cultura.
Farmacia Fabro ?
Imatge de la Verge de Montserrat
Cases de la Seda
Rambla d'Anselm Clavé
- Mercat Municipal. Edifici de 1921 amb una façana principal a la Plaça de la Vila i dues naus laterals que el comuniquen amb el carrer del Centre i el d'Ignasi Iglésias.
- Teatre Modern. Edifici d'inspiració neoclàssica construït al 1930. Nascut originàriament com a cinema, s'ha emprat també com a local de varietats i per realitzar els oficis religiosos. Des del 1991 funciona com a teatre.

despiece:

El Prat el xifres
Número de papereres: 2.951
Número de bancs: 2.027
Número d'àrees infantils: 61
Número d'escultures: 34
Número de punts d'enllumenat públic: 6.657
Número d'arbres: 16.000 aproximadament
Espècies d'arbres: Plàtan, arç, troana, pollancre, alber, til·ler, lledoner i prunera vermella.
Superficie zones ajardinades: 33,26 Ha
Número de carrers i places: 279

Despiece:

CUADRADITOS DE COLORES

Me dejo llevar por esta línea de puntos, que bajo mis pies, traza el camino hasta la playa,
y el cielo se llena de aviones. Uno se imagina el Prat desde arriba y desde abajo a la vez.
Desde arriba todo son cuadraditos de colores: rojo, plata, marron-claro y verde. Desde
abajo los edificios sencillos, espléndidos, solemnes, austeros y humildes nos hacen sen-
tir la delicadeza de esta ciudad.

Uno no puede sustraerse al hecho de haber estado aquí. Y como si de un sueño se tratara
vuelve cada noche a recorrer el barrio de Ribera Baixa, la finca de La Ricarda, L' Artesa, la calle Frederic Soler, el Parc Nou, la Plaça Catalunya... y se acerca despacito hasta el mar aturdido de
tanta proximidad. Recuerda con nostalgia como se apresuran las amas de casa hacia el Mercado Municipal, o como los domingos de fiesta se reunen las familias en la Plaza del Ayuntamiento
para acompañar al Pere y la Paulina los gigantes-pagesos. Imagina como el verano se vuelve invier-
no durante la fiesta de la espuma en el Centre Civic Jardins de la Pau. Y se sorprende al comprobar
 la calidez de este paisaje urbano tan lleno de contrastes.

ANNA BOYÉ
Fotografa

Despiece:

La ciutat és el carrer

"Què és un pont?" ,preguntava el fals ingenu Julio Cortázar. I li responien "Una personsa travessant un pont". Què es una ciutat?. Un lloc amb molta gent. Un espai públic obert i protegit. Un lloc, es a dir, un fet material productor de sentit. Una concentració de punts de trobada. A la ciutat, el primer són els carrers i les places, els espais col·lectius i les vies. L'espai públic defineix la qualitat de la ciutat, perquè indica la qualitat de vida de la gent i la qualitat de la ciutadania dels seus habitants.

Jordi Borja
Fragment de l'article "La ciutat del desig: espai públic i ciutadania" del llibre "Els carrers de la Democràcia", editat per la Diputació de Barcelona

Saber-ne mes....
Escultures al carrer: Exposició Torre Balcells i Torre Muntades
Art a l'espai públic del Prat
Arxiu Històric del Prat
www.aj-elprat.es
- el llibre L'Espai públic metropolità 1989-1999. Edita Àrea Metropolitana
- El llibre Els carrers de la democràcia. Varis autors.Edita Diputació de Barcelona
- El llibre El Prat, memòries de fang i de llum. Ignasi Riera, Marga Gómez i Anna Boyé. Editorial Lunwerg
- El llibre, les Masies del Prat. Ignasi Riera, Colita. Edita l'Ajuntament del Prat.

Falta entrevistaOlga Tarrassó ( arquitecta)