SUMEU-VOS A LA DECLARACIÓ
Podeu fer-ho com a persona individual o com a entitat o col·lectiu
No hi ha planeta B. I tampoc hi ha un Delta B.
A tota Europa es prenen mesures valentes per aturar el canvi climàtic. Nombrosos aeroports, des del Charles de Gaulle a París fins al de Fuimicino, a Roma, han descartat ampliacions. Mentrestant, aquí, Aena pretèn destruir l’espai natural, agrícola i cultural insubstituïble de la Ricarda per ampliar la tercera pista de l’aeroport del Prat. Això suposaria un greu atac contra l’interès general en un context d’emergència climàtica en què urgeix innovar per transformar les formes de produir, consumir i també de desplaçar-nos per garantir el futur del planeta. El delta no pot perdre ni un pam més d'espais naturals.
Som moltes les persones que sabem que cal abandonar el vell desarrollisme. Que és hora de desenvolupar un model aeroportuari català equilibrat i sostenible. Que enlloc de destruir-lo, cal protegir més i millor el Delta del Llobregat i el Parc Agrari del Baix Llobregat. Això és el que defensa la declaració institucional aprovada al plenari de l’Ajuntament del Prat de Llobregat amb el suport unànime de tots els grups polítics.
Aquí, la podeu llegir i us hi podeu sumar, tant si sou ciutadans i ciutadanes a títol individual com si ho feu en nom d’alguna entitat de qualsevol àmbit.
Preservem el delta i protegim el clima! No a l'ampliació de l'aeroport del Prat.
L'aeroport del Prat va emetre el 2018 529.156 tones de CO2 si ens cenyim només a les xifres d'operacions. Una ampliació de la seva capacitat comportaria necessàriament un augment de les emissions d'un del sector, l'aeri, que no té un horitzó de descarbonització proper. Això comprometria seriosament els objectius de reducció d'emissions fixats per les declaracions d'emergència climàtica del Prat i de Barcelona, per l'Estat espanyol i per la UE, que aspira a ser climàticament neutra el 2050. Comprometria, en definitiva, el necessari esforç que cal fer per fer front a l'emergència climàtica i preservar, així, la vida al planeta.
L'aeroport del Prat, en ple delta del Llobregat, està pràcticament a nivell del mar. Simulacions realitzades pels serveis tècnics municipals mostren que, si es compleixen les pitjors previsions de pujada del nivell del mar realitzades per les Nacions Unides, la infraestructura quedaria seriosament compromesa. Com reflecteix la portada de la Declaració d'Emergència Climàtica del Prat, no es tracta de si tindrem en el futur un aeroport major o menor. Es tracta de si tindrem aeroport.
Nombroses veus científiques han advertit que l'ampliació de l'aeroport del Prat suposaria una de les darreres estocades al Delta del Llobregat. Aquest espai natural està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. La varietat d'hàbitats presents d'interès europeu i la riquesa faunística i botànica han fet que el Consell de les Comunitats Europees hagi declarat ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000, i d’aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial. El Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat gestiona aquests espais.
Recentment, la Comissió Europa ha assenyalat que les compensacions ambientals promeses en la darrera ampliació de l'aeroport del Prat han resultat insuficients, i ha advertit l'Estat espanyol que cal protegir més i millor aquests espais naturals, que subsisteixen en plena àrea metropolitana sotmesos a una forta pressió.
És dubtós que l'ampliació del Prat millorés la infraestructura, però no hi ha dubte de que accentuaria el centralisme que llastra el teixit productiu de Catalunya i aniria en detriment dels aeroports de Reus i de Girona. Més de deu anys després de la seva inauguració, el juny del 2009, les xifres demostren que la T1 ja va tenir aquest efecte: la vella T-2 ha resistit a dures penes a la desertificació només a costa d’atreure vols barats que abans tenien la seva base a Reus o a Girona. Des del 2009, el Prat ha passat de 30 a 50 milions de passatgers, però l’aeroport de Vilobí d’Onyar, que havia passat de tres a cinc milions de passatgers en un lustre i el 2009 havia passat de ser el 14è a ser el 8è aeroport de l’Estat, havia retrocedit abans de la pandèmia a la 17ena posició i als menys de dos milions de passatgers (tot això, segons fonts de la pròpia Aena).
Per això, l'ampliació de l'aeroport del Prat tindria greus conseqüències a nivell ambiental, però també a nivell econòmic. Davant d'un model centralista basat en un únic aeroport que no para de crèixer, defensem un model aeroportuari de país, ben connectat entre ell i amb el seu entorn a través del ferrocarril, en la línia del que està promovent Europa.
